Extret de La Riuada (www.lariuada.cat) Un grup pratenc recupera una dansa tradicional autòctona de carnestolte |
La celebració del Carnestoltes, el proper 5 de març, tindrà enguany un interés especial. I és que un grup de pratencs ha recuperat la dansa tradicional que es ballava al poble per aquesta data i la portaran als carrers per a compartir-la amb tothom.
Al Prat s’hi ballava la dansa del Carnestoltes fins a mitjans del segle XIX. Entre el 1900 i el 1902, la colla Els Bajarts la va recuperar i, posteriorment, l’any 1952, se n’efectuà la restauració. Es va encarregar la instrumentació per a cobla de la dansa al reconegut Mestre Manuel Oltra, i van interpretar el ball l’Esbart Montserrat i l’Esbart Colla Petits Pratencs, durant els actes de Festa Major de 1952. Posteriorment, l’Esbart Català de Dansaires, en la seva feina de recuperació de danses tradicionals catalanes, dedicà una sessió a aquesta dansa ajudant així a que fos incorporada per diferents esbarts al seu repertori habitual.
El recull folklòric de Joan Comas i Vicens explica que una collada d’homes sols, formada per 18 o 20 ballaires, recorrien a l’estil d’una cercavila totes les masies de les rodalies del Prat el diumenge de Carnaval, al so d’un flabiol i un tamborí, tot ballant i fent recapta. El dilluns, les ballades i recaptes les feien pels carrers i places, davant les cases de les famílies importants, i el dimarts feien una dinada amb el recaptat i seguidament organitzaven un sarau. Pel que fa a la indumentària, vestien espardenyes amb betes de diferents colors, pantalons negres, camals de cuir amb cascavells, camisa blanca, faixa vermella i un mocador gran virolat espatllat (per sobre una espatlla i nuat al pit) i un altre mocador al cap del mateix color. També duien castanyoles amb betes de colors per acompanyar el ball. Altres tradicions A l’arxiu de Joan Vial i Serra es parla també del Ball de la Creu, que ballaven les colles del Prat de forma alegre i esbojarrada de retorn de la capta per Carnestoltes, voltant entorn d’una creu que hi havia als afores de la població. Aquest mateix arxiu i el Costumari Català de Joan Amades parlen de La Mascarada, interpretada diumenge de Carnaval a la tarda abans de començar la gran gresca. El públic feia rodona al voltant de la plaça tot cantant la cançó, que tres subjectes disfressats anaven representant: el protagonista, la somera i el capellà. El protagonista triava una noia del públic perquè el capellà els casés, i en acabat s’entaulava una mena de lluita entre els nuvis i la gent, que els tirava blat de moro, ordi i confits de guix; la somera els defensava tirant cendra i el capellà remullava tothom amb aigua. La companya escollida pel protagonista havia de ballar amb ell durant tot el Carnestoltes i venia a ser una declaració amorosa, que la fadrina podia rebutjar. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada