Segons Joan Amades, aquesta cançó joc o cançó ballada és coneguda i cantada per tota la serralada pirinenca i la seva popularitat arriba fins ben enllà de la costa atlàntica. També segons Amades, a principis del segle XX en alguns llocs es cantava per Carnestoltes amb una coreografia força eròtica, en la qual el terme "dit" podia ser interpretat en un sentit figurat.
Aquí teniu un article que explica l'origen macabre de la dansa, la tortura del cabdill occità Jan Petit.
Un vídeo del ball:
Aquí teniu la versió occitana del ball a Vielha:
La lletra:
En Joan Petit quan balla,
balla, balla, balla.
En Joan Petit quan balla,
balla amb el dit.
Amb el dit, dit, dit:
així balla en Joan Petit.
En Joan Petit quan balla,
balla, balla, balla.
En Joan Petit quan balla,
balla amb la mà.
Amb la mà, mà, mà,
amb el dit, dit, dit:
així balla en Joan Petit.
En Joan Petit quan balla,
balla, balla, balla.
En Joan Petit quan balla,
balla amb el colze.
Amb el colze, colze, colze,
amb la mà, mà, mà,
amb el dit, dit, dit:
així balla en Joan Petit.
Amb l'orella
Amb el nas
Amb el peu
Amb el cap
Amb la panxa
Amb el cul
Una de les moltes versions de la cançó:
Un vídeo de TV3 parlant de l'origen d'En Jan Petit:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada