Ball de Bastons de Montblanc
La primera referència documental de la qual es té notícia és una
actuació del ball de bastons de Montblanc a Barcelona de l'any 1734.
Les característiques primordials dels balls de bastons de la Conca de Barberà són l'absència de faldellí així com de camalls amb cascavells als
turmells, cosa que és poc freqüent en l'àmbit bastoner català.
Coreogràficament parlant, allò que caracteritza aquesta
família és l'anomenat clos. Es tracta d'una seqüència de tres cops que
es donen per rematar els dos darrers compassos al final d'una frase de
la música. En aquest moment, té una importància cabdal la funció de cada
component del ball, ja que cada bastoner s'anomenarà dreter o esquerrer
(picador o parador a Cambrils) depenent dels moviments que porti a
terme en el moment d'executar el clos. Més encara, cadascun d aquests
personatges portarà els complements de la roba (faixa, mocadors, viu als
pantalons i vetes de les espardenyes) vermell o blau si fa una funció o
altra.
S'ha conservat l'antic costum de ballar amb bastons fets de raigs de carro.
No salten seguint el ritme de la música
mentre s'executa l'exercici bastoner, cosa, d'altra banda, ben lògica
atès que no hi ha la necessitat de fer dringar uns picarols situats als
turmells com passa en tants altres indrets.
Extret de "El ball de bastons a les comarques de Tarragona" d'Àngel Vallverdú
La majoria dels balls que fa la colla actual són els mateixos que s'han fet tota la vida a la vila. Alguns d'ells són: la Marxa Llarga, la Marxa del Cargol, la Marxa dels Soldats, la Seca, les Dones,
el Sant Joan, la Reverència, el Pere qui té son, els Escurçons, el
Perico, la Tral·lara, l'Hereu Riera, els Jueus, els Tres Tambors, la
Xupina, la Trumfa, el Tres i Clos, l'Indiot.... També hi ha alguns balls de nova creació com per exemple el Vilasalva, el Pasqualé (en homenatge a un membre de la colla desaparegut en accident) o el Pagès (de Josep Jàvega).
Extret de "Inventari de danses vives de Catalunya"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada