El Contrapàs llarg és de les danses rituals més antigues que ens han arribat, i té una alta complexitat, musical i coreogràfica. L'afegim a #ballem a casa com a patrimoni de dansa tradicional bo de conèixer i que es balla per aquestes dates de Setmana Santa. A veure si us llanceu a ballar-ne almenys un trocet!
A TV3 van fer un reportatge molt interessant explicant com es va recuperar aquest contrapàs llarg. Us adjuntem alguna de la informació que surt al reportatge extreta de l'Inventari de Danses Vives.
El mestre
Francesc Pujol i Pons, a inicis del segle XX va escoltar sencer el cant
del “Divino” de la veu d’un vell cornamusaire, en Miquel Puigbò i
Farrés, conegut com a Quel de la Munda, veí de Sant Vicenç de Torelló. En
Francesc Pujol el va recollir i transcriure, donant-lo a conèixer en
nom de l’Obra del Cançoner Popular en el Congrés Internacional
d’Història de la Música, celebrat a Viena l’any 1927. És una de les
peces litúrgiques més importants del cançoner tradicional català.
Després de mig any d’investigació i de reconstrucció de la peça, amb
la proposta musical, coreogràfica i tècnica d’Agustí Ros i de Carles
Mas, els veïns de Sant Vicenç de Torelló van ballar el “Divino” per la
Setmana Santa de 1991, després de més de cent anys. Ben aviat es va
crear l’associació Amics del Contrapàs Llarg de Sant Vicenç de Torelló, entitat que des de llavors organitza la representació, tenint cura del seu manteniment i de la seva difusió.
Des de llavors es representa cada dissabte de Rams, començant el
seguici a la plaça del Castell i anant fins a la plaça de l’Església on
es balla. Les corals locals Lloriana i Lloriana jove interpreten
diverses peces en els diferents espais del trajecte. Durant el seguici
es desplacen amb el so de sis timbals que encapçalen la comitiva, tot
marcant el ritme.
El text conté el dramatisme que necessita un drama litúrgic que es
representava dins l’església a l’època medieval. El “Divino” de Sant
Vicenç de Torelló es caracteritza per la seva sobrietat, tant en els
moviments com en la indumentària, tant els balladors com les corals,
sense anar uniformats, van vestits de negre. La dansa l’executen setze
balladors, homes i dones, agafats de les mans i disposats en forma de
mitja lluna, evolucionant fins arribar a quadrar la dansa. Acabar en el
mateix lloc on l’han començat, només guiats pel cant, no sempre
s’aconsegueix. La lletra es interpretada per tretze cantadors, als quals
respon tot el cor, només homes, en un diàleg cantat encadenat sempre
diferent. Actualment és l’únic contrapàs llarg que es representa
anualment amb aquestes característiques estructurals interpretat per la
gent del carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada