Blog de la Colla Dansaire Picacrestes del Prat de Llobregat creada l'any 2011 i que recupera danses tradicionals del Prat i balla danses tradicionals d'arreu dels Països Catalans
A diferents contrades muntanyenques en arribar el febrer, coincidint amb el començament del bon temps i el Carnaval, arriben les festes de l'ós.
Una de les poblacions on se celebra és a Arles de Tec, a la Catalunya Nord, on es fan tota una sèrie d'actes i entre ells el ball de l'ós, que ve a ser tota una representació teatral, d'origen ancestral i que conserva la llengua catalana.
Com el seu nom indica, la Disfressada està relacionada amb els
costums del Carnaval. En un principi aquesta dansa només es ballava
durant aquesta festa, però amb el temps transcendí en altres dates del
calendari.
El ball el constitueixen deu tipus d passos diferents: l’espolsada,
el carrenxec, la passatgera voltada, el llancer, el Contrapàs, la
cadena, el molinet, la contradansa, la sardana i el galop.
Prèviament a la dansa, el Capdanser, anomenat també “volant”,
saludava a les autoritats i els dirigia un discurs que acostumava a ser
sempre el mateix. Tot seguit s’iniciava el ball. Aquest personatge
portava un ample barret de copa que sostenia amb la mà enlaire durant
les seves evolucions. Sempre que la resta de dansaires feien rotllana,
el capdanser se situava al mig voltant en sentit invers als altres, amb
el barret novament alçat.
En l’actualitat, aquesta dansa es balla després de la rua de
Carnaval, i els balladors són els participants de les diferents
comparses. L’Esbart Vicentí és l’encarregat d’organitzar el ball de La
Disfressada.
La Quadrilla de Martorell es ballava el dimarts de Carnestoltes a la plaça després de recórrer els carrers acompanyats de música.
Després de deixar-se de ballar va ser restaurada a Martorell
l’any 1956 amb la tasca de l’Esbart Català de Dansaires. Ha estat
incoporada per diferents esbarts al repertori, i sembla que l’Esbart
Dansaire de Martorell ha estat l’encarregat de ballar-la en aquesta
població cada any per Carnaval.
Segons es desprèn del nom, podem molt bé incloure-la en el grup de
balls que dels salons dels palaus, el poble els va traslladar a les
places públiques, conservant però en moltes de les seves evolucions el
record del seu origen cortesà.
És una dansa amb múltiples evolucions, la majoria d’elles molt
característiques de la dansa tradicional catalana, com són cadenes,
cargols, voltes amb una mà, etc. , essent pròpies de la Quadrilla els
festeigs dels balladors amb les balladores i la figura dels “mirallets”.
La Tornaboda
és una tradició que sembla tenir l’origen en la superació de discòrdies
entre Viladecans i Gavà. Després de moltes generacions de discòrdies,
un dels marquesos de Viladecans i un baró d’Eramprunyà van decidir que
forra millor viure en pau. Van convenir que, un dia determinant,
investit amb tots els honors, seguit de tots els familiars, servents,
soldats i vassalls, en comitiva faria cap al límit dels seus dominis on
afrontaven amb els de l’altre. Aquell dels dos que arribés primer
convidaria el seu nou amic a visitar-lo al seu castell. L’amistat i la
fraternitat van regnar tant en aquell dia, després de tants anys de
lluites, que la gent dels dos pobles cada any feia una parodia d’aquest
encontre. I així es va originar la Tornaboda.
Ballada conjunta a Can Sellarès, situada al límit entre les dues
poblacions de Viladecans i Gavà, on fan una ballada conjunta els
dansaires d’ambdues poblacions després d’haver ballat als pobles
respectius anteriorment.
La Disfressada era ballada per Carnaval per una colla de parelles
disfressades. El primer home feia funció de capdanser i tenia el
privilegi d’evolucionar tot sol cada cop que els seus companys
evolucionaven plegats en rotllana. Sovint anava vestit ben mudat amb
barret de copa que feia voleiar mentre evolucionava tot sol.
Com d’altres balls de Carnaval com ara els de gitanes o les
espolsades, la Disfressada està composta per diferents balls, que en
aquest cas són la Contradansa, la Gallarda, el Carrenxenc i l’Espolsada.
Actualment hi ha una agrupació que balla aquesta dansa en diverses ocasions festives.
Per
la Festa Major del 1981 s’estrena per primera vegada la recuperació de
la bèstia. I després d’un procés d’investigació entre els iniciadors del
Camell i el Secretariat de Dansa, es recrea el Ball del Camell,
procurant guardar la màxima fidelitat a la poca documentació que es
tenia i emmarcant tant els passos com el vestuari en el context de
l’època.
Així doncs, el 20 de febrer de 1982 s’estrena el "Ball del Camell" per les festes de Carnestoltes ja que la tradició el lligava estretament
amb aquesta festa.
El Ball del Camell consta de tres grans parts: El ball de màscares, el ball d’esparriots i el ball de la bèstia.
El ball de màscares era ballat per
l’aristocràcia en palaus i castells, però a dia d’avui està adaptat per
ballar-lo a la plaça. Actualment és l’Esbart qui interpreta aquesta
part. Aquest ball és interromput pels esparriots que el fan finalitzar.
Els esparriots inicien el ball del poble, convidant a ballar a tots
els assistents a la plaça formant corrandes, serps i cargols tot saltant
i ballant al so de les gralles i el tamborí.
Quan el ball dels esparriots està molt engrescat surt la bèstia i
espanta la gent, traient foc per la boca. Després la bèstia es calma i
balla sola al so de la música de la tuba.
Als "Ordinaments de la Vila d'Ascó" de 1520 ja es fa esment a la dansa, obtenint la seva màxima esplendor en la primera meitat del segle XIX.
La primera jota de la festa és ballada amb la coca a la mà pel Clavari i els Majorals, les Pubilles i les Damisel·les, després d'encendre la foguera. Per aquest motiu, la Jota d'Ascó també és coneix com el Ball de Coques, la tradició mana al noi o a l’home que compri la coca que acabarà regalant a la noia amb qui ha ballat.
La jota és interpretada pels músics locals i ballada per parelles, una rere l’altre. Tradicionalment si el noi aconseguia trepitjar el peu o la beta de l’espardenya de la seva parella, tenia dret a fer-li un petó, per això encara avui es sent allò de "Xafa-la" mentre les parelles ballen.
La música de la Jota d'Ascó està composta per dues melodies: la primera, inamovible, que consta de 32 compassos; i la segona, de 28 compassos, que té nombroses variants o cobles. Per ballar-la, els homes porten en la primera melodia els braços al costat, fent-los anar amunt i avall, i en la segona melodia els porten aixecats i sempre fent esclafir els dits. Les dones dansen igual que els homes en la primera part, però en la segona no mantenen els braços tan enlaire, sinó més aviat molt oberts. En l’actualitat, la Jota es balla sense un vestuari específic.
En les festes nadalenques, concretament pel 26 de desembre dia de Sant Esteve, a la nostra comarca hi podem veure el Ball de Garlandes.
Es desconeix l’origen d’aquest ball que apareix documentat al
Costumari Català de Joan Amades. La melodia es recollí el 1954 i és
diferent de la que consta al Costumari, i la trobem present a d’altres
danses de la geografia catalana. Agustí Cohí i Grau l’adaptà per a
cobla.
Es té coneixement que havien existit balls de garlandes a diferents
poblacions del Penedès, l’Anoia i el Baix Llobregat, contextualitzats
originàriament en un ambient rural.
L’any 1979 a iniciativa d’en Josep Rodríguez es creà un esbart
dansaire que va recuperar, entre molts d’altres balls, el Ball de
Garlandes, que inicialment es ballava per la Festa Major, i que més tard
passà a ballar-se cada 26 de desembre, diada de Sant Esteve.
Tot i que
l’esbart ha desaparegut fa anys se segueix ballant aquesta dansa al so
de la cobla; primer, balla la colla de nois i noies més vinculats a
l’antic esbart juntament amb les noves generacions de balladors, i
després, es fa participar els veïns que s’han aplegat a veure l’acte.
Actualment les garlandes per ballar són fetes de pa, tot i que en
altre temps eren de massapà, i les noies en duen una penjada de cada
braç. Les parelles llueixen vestuari típic català, i en els darrers anys
han participat també del ball els gegants de Sant Esteve, en Siset i
l’Angeleta. Les diferents evolucions del ball són característiques del
ball pla, amb una corranda final a pas de galop.
Del 21 al 26 de juny es celebrà el 25è Dansàneu i gent de Picacrestes hi vam poder veure balls tradicionals. Us posem alguns vídeos de Lo Planter de Tortosa que hi van tocar i ballar molt bé!!
