diumenge, 31 de maig del 2020

Ballem a casa 75: Tornejants d'Algemesí




Tornejants d'Algemesí
Els Tornejants d’Algemesí és una de les danses que componen les processons de la Mare de Déu de la Salut, recentment declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. És una mena de dansa guerrera amb continguts cavallerescs i místics que posa en evidència les destreses i habilitats d’un grup de cavallers abillats amb pulcres vestits que juguen amb la gravetat al ritme de les tosques percussions d’un timbal. Aquesta dansa, iniciada al segle XVIII (tot fa pensar que va ser el 1747), és l’únic ball de la Mare de Déu de la Salut que, darrere de la Creu Major i davant del guió de la Mare de Déu, s’integra dins la part religiosa de la processó entre els seus assistents.

Són set dansaires els que executen els diversos balls, un dels quals és el patge, que és l’encarregat de santificar per davant de la resta aquell lloc per on després ha de passar la Dama a la qual protegeixen, la Mare de Déu de la Salut. També s’inclouen dins del ball els botargues i varers, així com els timbals que els acompanyen en les danses.

Els balls poden executar-se per un, dos, quatre o sis dansaires i els principals són: "Floretes”, "Sis puntes", "Magos" i "La Fuga" (ball més representatiu de la dansa). A més a més, també es ballen: "Carreretes", "Cadireta", "Crussà" i "Quatre Cares", sent combinables també “Tres i dalt”, “Tres a l’esquerra”, “Arrere a la punta” i “Arrere al mig”. La “Fuga”, el ball de major durada i bellesa, consta de les següents parts: passeig, torneig i cabrioles. Es balla amb sis dels dansaires. Recorda simbòlicament un torneig medieval i acaba amb una genuflexió reverencial davant del Guió de la Mare de Déu, com cadascun dels balls que realitzen, a excepció del “Sis puntes”.


Vídeo de La Fuga:




 Vídeo de La Floreta:


dissabte, 30 de maig del 2020

Ballem a casa 74: Cavallets Cotoners de Barcelona



Cavallets Cotoners de Barcelona

Els Cavallets Cotoners de Barcelona són vuit peces que representen la lluita entre turcs i cristians i que formen part del Seguici Popular de Barcelona i del Bestiari Històric. Les figures actuals són propietat de l’Esbart Català de Dansaires.

L’origen d’aquestes figures es remunta al 1424, any en què n'apareix la primera referència documental. Eren propietat del Consell de Barcelona, que els primers anys ja les va cedir al gremi de cotoners perquè n’assumissin la gestió, fet que explica el nom que encara tenen avui. 

divendres, 29 de maig del 2020

Ballem a casa 73: Contrapàs Curt de Moià



El contrapàs de la Vila de Moià es porta a terme durant els actes dels Tres Tombs, en el transcurs del darrer tomb a la Plaça Major, el ball es fa en homenatge al Banderer i els administradors. El ball és interpretat per dos traginers, els moviments representen escenes de la passió de Crist: La flagelació i la coronació d'espines (braços creuats), l'oració (mans juntes), la crucifició (braços estirats) i l'ascenció (els salts). A l'acabar, i com a costum dels catalans de celebrar el dilluns de resurecció, es balla a passos de sardana: els curts i els llargs.

Un vídeo:


dijous, 28 de maig del 2020

Ballem a casa 72: Ball dels Arquets de Dénia


Dianium Dansa organitza les Danses del Corpus a Denia seguint la tradicio medieval que des del segle XIII esta documentada en les terres de l'Antiga Corona d'Arago. A Denia hi ha constancia documental des de principis del segle XVII.


Vídeo:


dimecres, 27 de maig del 2020

Ballem a casa 71: Ball de Bastons de Solsona



Ball de Bastons de Solsona

A Solsona apareix el Ball de Bastons l’any 1680, quan uns nens de Sanahuja anaren expressament a realitzar balls i danses a la processó de la Mare de Déu del Claustre d’aquella Festa Major. A principis del segle XVIII ja són nens de Solsona els qui realitzen els diferents balls.

Dels ballets actualment se’n conserven cinc que són el Xirimicotet, Jugarem a córrer, Rigodons, Soldevila i la Tombarella. Algunes de les cançons de les danses tenen lletra pròpia.

En el darrer ball, cada ballador diu un petit vers de quatre estrofes. Després s’amunteguen tots i el més petit de la colla s’enfila damunt dels seus companys i cridant, diu el darrer vers:

“Amb veu ben alta cridem,
visca la ciutat de Solsona,
i visca la nostra patrona,
del Claustre Mare de Déu!”

Aleshores baixa realitzant una tombarella o catitomba, acompanyada d’un fort aplaudiment per part de la gent que hi ha a la plaça. Es tracta d’un dels moments més simbòlics de la Festa.


Catitomba a la Festa Major de 2016:


Rigodons:



Jugarem a córrer:


dimarts, 26 de maig del 2020

Ballem a casa 70: Ball de Turcs i Cavallets de Tarragona



Ball de Turcs i Cavallets de Tarragona

Aquest entremès simbolitza la lluita entre els bàndols turc i cristià en plena època medieval. Els turcs tarragonins barregen influències de guerrers medievals amb la dels corsaris o pirates musulmans que continuaren arribant durant diferents moments a la nostra costa.

Aquests cavallets són els més antics dels coneguts a l'àrea catalana. Daten del 1383. Al segle següent ja s'enfronten amb els Turcs i surten fins el 1804 a càrrec de la Confraria dels Pagesos. Recuperats l'any 1990 per l'Esbart Santa Tecla.



dilluns, 25 de maig del 2020

Ballem a casa 69: Ballet de Muntanya de Folgueroles


Ballet de Muntanya de Folgueroles

Del maig al juny té lloc la Festa Verdaguer, una festa de festes que aglutina activitats tradicionals i populars d'homenatge al poeta i propostes literàries contemporànies amb poetes, autors i músics.

El diumenge més proper al 17 de maig, en eixint de missa les autoritats fan ofrena d’una corona al Pedró i presideixen els Ballets que dansen diverses generacions de folguerolencs al so del flabiol i el tamborí. Entre els balls destaca el Ballet de Folgueroles, recuperat l’any 1971.

El passat diumenge 17 de maig de 2020 no es pogué ballar el Ballet a plaça, però diversos dansaires van fer un vídeo per a poder-lo fer present.

El Ballet de Folgueroles l'havíem de ballar diferents grups a l'Aplec d'Esbarts de Montserrat també el 17 de maig, que s'hagué de suspendre. Tenim moltes ganes de poder-lo ballar a l'Aplec de 2021!!







Vídeo de l'Esbart Dansaire Renaixença:


diumenge, 24 de maig del 2020

Ballem a casa 68: Ball de Cercolets de Sitges


Ball de Cercolets de Sitges el 1900

Ball de Cercolets de Sitges

La primera referència és de 1853. Fins a 1883 apareix algunes vegades i a partir de llavors participa de forma ininterrompuda a la festa major excepte els anys que no es va celebrar. La colla actual es forma el 1984 com a grup de l'Agrupació de balls populars de Sitges.

Ball de cercolets format per 10 persones, vuit d’ells porten els cèrcols (joves d'entre 7 i 12 anys), i un altre, encara més petit, representa el paper de l’Àngel amb una espasa foguejada. El personatge que encarna el mal temptador és representat pel Majoral, un home adult que du, durant el recitat dels versos, una forquilla vermella com a símbol del seu càrrec. El cèrcol que duen els Cercolets consisteix en un tub cilíndric folrat i enflocat amb tarlatana i vetes de colors. 
El ball consta de dues parts: la passada i els exercicis, que comprenen la barreja, el pont i la construcció de la bóta i la campana, on s’enfila l’Àngel per recitar el seu vers. Durant la primera part del ball s'hi fa el recitat de versos.
(Informació extreta de l'Inventari de Danses Vives)




Vídeo del ball:



Reportatge del ball:



Vídeo del ball sencer amb tots els parlaments:

dissabte, 23 de maig del 2020

Ballem a casa 67: Ball de Panderos de Vilafranca del Penedès



Ball de Panderos de Vilafranca del Penedès

El Ball de Panderos és esmentat per primera vegada per Francesc de P. Bové al 1853 però la seva primera referència a la Festa Major és de 1868.

A Vilafranca es recupera el 1981 amb balladors d'ambdós sexes i recuperant la indumentària pròpia de principis del segle XX.

El ball de Panderos té diverses coreografies o balls: la Creu, la Cercavila "passacalle", la Serp, la Travessa, el Quadrat, els Platerets, el Calidoscopi i el Ball de Panderos. El Calidoscopi (amb música del vilanoví Pau Orriols) és el ball més recent a incorporar-se al repetori d'aquest grup, i el Ball de Panderos (amb aires de jota) és la dansa més antiga. Cal dir que algunes d'aquestes coreografies són compartides amb altres grups com els Cercolets o els Figuetaires.

(Informació extreta de l'inventari de danses vives)


Vídeo:






Reportatge:

divendres, 22 de maig del 2020

Ballem a casa 66: Ball de Cavallets d'Ontinyent




Ball de Cavallets d'Ontinyent

El “Ball dels Cavallets d´Ontinyent” és una dansa representativa de tipus processional valencià, tradicional de la vila reial i ciutat d'Ontinyent, que fou recuperada el 1999 després de més de setanta anys d´oblit. El ball participa tan sols en les celebracions locals ontinyentines del Corpus Christi i de la Puríssima Concepció, podent fer-ho en ocasions singulars i d'importància marcada ( processons commemoratives, aniversaris...). És la quarta dansa en l´ordre d´aparició dins els seguicis processionals de les que forma part.


Vídeo:


dijous, 21 de maig del 2020

Ballem a casa 65: Ball de Bastonets d'Algemesí








Ball de Bastonets d'Algemesí

Apareix documentada, baix la denominació de Danza de los Ocho, Danza de Hombres, per primera vegada en 1839, apuntant-se una importació del ball des de Morella (Danses del Sexeni) Anys més tard, poc abans del segle XX, rep el nom exòtic de Baile de los Indios. En 1980 s’incorporava a la dansa un primer grup de dones, i en 2017, un segon. En l’actualitat són quatre els grups de dansadors que ixen a la Processó, dos d’hòmens i dos de dones.


 Vídeo:





Aquí hi trobareu partitures per a dolçaina:
http://www.estudiantladolçaina.com/uploads/Partitures/Bastonets%20Algemesi.pdf


dimecres, 20 de maig del 2020

Ballem a casa 64: Ball de Figuetaires de Vilafranca del Penedès









El ball dels figuetaires és una dansa tradicional de Vilafranca del Penedès que data del 1853.

És una comparsa que realitza una elemental representació mímica de caràcter burlesc. El seu nom deriva de figa, idea que procedeix de "fer figa a algú", ja que les seves actuacions simulen el fet de fer figa, escarni, mofa d'algú. Els seus balls principals són L'Enganyifa o Ball de Sant Ferriol, el Pi o Moixiganga, la Passada o Serp i la Creu. El ball el formen vuit figuetaires que van vestits els nois amb pantaló i camisa blancs, faixa i barretina blaves i camalls rojos amb picarols; les noies vesteixen faldilla i brusa blanques, barret blanc i cosset roig amb franja blava.

Aquí teniu un vídeo explicatiu:


I aquí una actuació per Festa Major:


dimarts, 19 de maig del 2020

Ballem a casa 63: Ball de les Àguiles i Joan Pelós de Pollença



El ball de les àguiles i sant Joan Pelós és una dansa ritual que es realitza a la processó del Corpus Christi. L'únic poble que conserva la tradició es Pollença. Consisteix en el ball que fan a la part davantera de la processó dues al·lotes vestides de blanc i enjoiades amb anells, collars i braçalets que deixa la gent del poble per a l'ocasió. Toquen unes castanyoles i mouen de forma simètrica les figures d'àguila que duen a la cintura, semblants als "cavallets". Van darrere la figura de Sant Joan Pelós, que representa a Sant Joan Baptista, i fa una dansa ritual amb uns orígens molt antics, tot trepitjant els pètals que es tiren dels balcons. Després "fan les taules", és a dir: visiten una sèrie de cases on els donen a tastar dolços.

dilluns, 18 de maig del 2020

Comprem al comerç local i de proximitat!


Picacrestes us animem a comprar al comerç local i de proximitat!! Ara més que mai, cal suport mutu i fer xarxa.

Cuidem-nos i cuidem el nostre entorn!


Ballem a casa 62: Ball de cavallets d'Olot


Els Cavallets d'Olot, també coneguts com a cavallins són uns elements del bestiari popular practicats a Olot des de començaments del segle XVII. Estan formats per una estructura lleugera feta de fusta i roba que simula la forma d'un cavall amb un forat al centre, on se situa el cavaller que sosté -a l'alçada de la seva cintura- i fa moure l'estructura, aconseguint l'efecte visual d'un cavall amb un genet a sobre.

Més informació a l'Inventari de Danses Vives.


diumenge, 17 de maig del 2020

Ballem a casa 61: Cossiers de Manacor




S’ha conservat documentació escrita dels Cossiers des del segle XVIII. 

Actualment, dansen el dia del pregó de les Fires i Festes de Primavera (darrer divendres de maig) i el dia de la festa del Sant Crist (dia de la Cinquagesma). Els Cossiers són, actualment, set: sis cossiers i una dama.

Executen cinc balls diferents tot fent el seu recorregut pels carrers de Manacor: “es peuet”, “la balanguera” (versió llarga), “la balanguera” (versió curta), “es broquers” (únic ball de bastons en tot Mallorca) i “sa processó” (ball d'acompanyada, interpretat també per les xeremies). Després dels balls, els dansaires reparteixen un brot de romaní com a símbol de festa i de primavera.


dissabte, 16 de maig del 2020

Ballem a casa 60: Contrapàs de Pineda




Els balladors del contrapàs es disposen sempre en rengle o filera, en línia recta o en semi-cercle sense, però, tancar mai la rotllana.

És anterior, i després fou contemporani de la sardana. Finalment va ser apartat donat que la coreografia i punteig de la sardana son més senzills que els del Contrapàs que a més de contenir certs passos de gran dificultat, necessita una destresa més gran i complicada que el repartiment de la sardana.

Molts contrapassos van incorporar al final una sardana curta ballada en rotllana tancada. 

El Contrapàs de Pineda és ballat per parelles i els seus passos no son d'una excessiva complicació. Acaba també amb una sardana curta.

Informació de l'Esbart Català de Dansaires


Vídeo de l'Esbart Català de Dansaires:


divendres, 15 de maig del 2020

Ballem a casa 59: Ball de bastons de Lleida

Ball de bastons de Lleida


Del ball de bastonets¸ com s’ha anomenat històricament a Lleida, en tenim notícies des de l’any 1701. 

El ball de Bastons de Lleida té tres peces pròpies: el Tirititero, la Cosidoreta i la Pastora Galana. També es ballen pràcticament com a pròpies dos peces del Ball de Bastons de Malpàs.

Actualment hi ha dues colles a la ciutat que interpreten el ball de bastons per la Festa Major, la del Centre Cultural Lleidatà de Dansaires, que el recuperaren l’any 1992, i la colla Bastoners del Pla de l’Aigua, creada l’any 2008. 







dijous, 14 de maig del 2020

Ballem a casa 58: Contrapàs Llarg de Ripoll

Després de 150 anys sense ballar-se l'agost de 2014 es tornà a ballar el Contrapàs Llarg de Ripoll:


Música del Contrapàs de Ripoll:


Vídeo d'un curs de contrapàs:


dimecres, 13 de maig del 2020

Ballem a casa 57: La Trencadansa de Prats de Lluçanès


La trencadansa és una dansa cerimonial que, engloba tres danses diferenciades: La trencadansa, el Ballet de Déu i la corranda, i es balla a Prats de Lluçanès per Sant Vicenç, celebració de la festa major d'hivern, el dia 22 de gener. Aquest ball, es caracteritza pel fet que en alguns moments, els dos capdansers ruixen a les balladores amb unes almorratxes plenes d'aigua d'olor o perfum. Aquesta dansa té un protocol establert. Comença a mig matí, en el moment que els dansaires surten de l'ajuntament acompanyats de les autoritats, pubilles i hereus, els gegants Vicenç i Àgata, i el públic assistent. Fan el recorregut des de la casa de la vila, passant per l'església parroquial i arribant a la plaça vella on es duu a terme la dansa.

Hi ha dades escrites sobre aquesta dansa de finals del s. XIX però possiblement ja es ballava anteriorment

Podeu veure força informació a l'Inventari de Danses Vives.


El vídeo:




La música:


dimarts, 12 de maig del 2020

Ballem a casa 56: La Moixiganga de Lleida



Ball de la Moixiganga de Lleida

Les primeres notícies d’aquest ball daten de finals del segle XVIII i principis del XIX.

Es composa de cinc quadres, anomenats els arcs¸ els plats, la dansa, la morra i l’enterro. A diferència de la majoria de moixigangues catalanes que actualment es representen en algunes festes majors, la de Lleida no té cap mena de relació amb representacions de tipus religiós, i podem considerar que s’ha conservant pràcticament inalterada, almenys des de que en tenim notícies.  

Actualment aquest ball ha estat recuperat de la mà de l’Esbart Dansaire Sícoris – Ballet ciutat de Lleida, i des de la Festa Major de 2011 podem tornar-lo a veure pels carrers i places de la ciutat.






dilluns, 11 de maig del 2020

Ballem a casa 55: Ball de Bastons de Montblanc








Ball de Bastons de Montblanc

La primera referència documental de la qual es té notícia és una actuació del ball de bastons de Montblanc a Barcelona de l'any 1734.

Les característiques primordials dels balls de bastons de la Conca de Barberà són l'absència de faldellí així com de camalls amb cascavells als turmells, cosa que és poc freqüent en l'àmbit bastoner català. 

Coreogràficament parlant, allò que caracteritza aquesta família és l'anomenat clos. Es tracta d'una seqüència de tres cops que es donen per rematar els dos darrers compassos al final d'una frase de la música. En aquest moment, té una importància cabdal la funció de cada component del ball, ja que cada bastoner s'anomenarà dreter o esquerrer (picador o parador a Cambrils) depenent dels moviments que porti a terme en el moment d'executar el clos. Més encara, cadascun d aquests personatges portarà els complements de la roba (faixa, mocadors, viu als pantalons i vetes de les espardenyes) vermell o blau si fa una funció o altra. 

S'ha conservat l'antic costum de ballar amb bastons fets de raigs de carro. 

No salten seguint el ritme de la música mentre s'executa l'exercici bastoner, cosa, d'altra banda, ben lògica atès que no hi ha la necessitat de fer dringar uns picarols situats als turmells com passa en tants altres indrets. 

Extret de "El ball de bastons a les comarques de Tarragona" d'Àngel Vallverdú

La majoria dels balls que fa la colla actual són els mateixos que s'han fet tota la vida a la vila. Alguns d'ells són: la Marxa Llargala Marxa del Cargolla Marxa dels Soldatsla Secales Dones, el Sant Joan, la Reverència, el Pere qui té son, els Escurçons, el Perico, la Tral·lara, l'Hereu Riera, els Jueus, els Tres Tambors, la Xupina, la Trumfa, el Tres i Clos, l'Indiot.... També hi ha alguns balls de nova creació com per exemple el Vilasalva, el Pasqualé (en homenatge a un membre de la colla desaparegut en accident) o el Pagès (de Josep Jàvega).




diumenge, 10 de maig del 2020

Ballada de la Roda Catalònia al Prat emesa en directe!

Diumenge 10 de maig a les 11 del matí hem fet l'emissió en directe al Canal de YouTube de la ballada de la Roda Catalònia al Prat.

Hi han participat els grups:

- Dansaires de L'Hospitalet
- Esbart Dansaire Sant Joan Despí
- Esbart Vila d'Esplugues
- Colla Dansaire del Prat Picacrestes



Hem tingut les salutacions de:

- Pilar Eslava (Tinenta d'Alcalde d'Educació i Cultura)
- Carles Solanich (President de la Roda d'Esbarts Infantils i Juvenils Catalònia)
- José Luis Auñón (President d'El Nus - Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional Catalana del Prat)
- Aida Cortès (Cap de Colla de Picacrestes)


Moltes gràcies a tots els participants que heu fet possible aquesta ballada virtual. Esperem poder acollir-vos al Prat ben aviat!


Ballem a casa 54: Ball de Donzelles de Granollers

El Ball de Donzelles de Granollers arrenca d’una antiga tradició de la Confraria de la Immaculada Concepció, al segle XVI, que es dedicava a recollir diners per ajudar les noies amb poc recursos que s’havien de casar. La seva festa es celebrava el 8 de desembre, dia que donaven la dot a les noies.


Vídeo:


Vídeo de l'Esbart Dansaire de Granollers:



Descripció extreta de l'Inventari de Danses Vives:
El ball consta d'entrada, primer ballet, segon ballet i sortida. Té característiques de ball de gitanes o de carnaval.

L'entrada és com la comuna als balls de gitanes de la zona, on una filera de parelles executen diverses figures com poden ser els ponts, creuament, etc.

Primer ballet: amb punt de ball pla, avancen 3 compassos i reculen 3 compassos més; seguidament fan una volta amb la parella amb 6 compassos fent el ball pla i 6 compassos més per desfer-la. Tota aquesta part es repeteix però amb punt de galop, i per acabar es torna a repetir tot amb el punt de ball pla.

Segon ballet: amb punt pla de costat ballen 6 compassos de cara a la parella, i als compassos 7 i 8 fan rístol. Es repeteix. A continuació fan 2 compassos de ball pla a lloc de cara a la parella i amb 2 compassos més canvien de lloc amb la parella. Es fa un total de 4 vegades.

Sortida: les parelles, una darrera l'altre surten de la plaça caminant.

dissabte, 9 de maig del 2020

Visca el ball de bastons, ara i sempre!

Avui s'havia de celebrar la Trobada Nacional de Ball de Bastons de Catalunya a l'Arboç.

A Picacrestes ens encanta assistir a les trobades on s'acullen de meravella les colles, i podem mostrar amb il·lusió i orgull els balls de bastons del Prat que vam aprendre i recuperar dels nostres avis i ensenyarem a les noves generacions.

Visca el ball de bastons ara i sempre! 


Ballem a casa 53: Contrapàs de Prats de Molló

Prats de Molló és una localitat del Vallespir on dues vegades l’any, per la festa major i per la Festa de l’Ós, s’interpreta el ball de contrapàs d’una manera tan singular que només s’ha preservat allà.

El contrapàs és una dansa molt antiga, d’arrels medievals.

A Ànima de Dansa en trobareu força informació.

Vídeos:





Música del Contrapàs de Prats de Molló:


divendres, 8 de maig del 2020

Pratifolk virtual 2020!


Enguany la Colla Dansaire Picacrestes volem participar del Pratifolk encara que sigui de forma virtual, tot agafant forces per retrobar-nos aviat a carrers i places!

Les activitats programades són:

DISSABTE 9 DE MAIG

- Durant el dia: imatges de les diferents colles d'El Nus al canal de YouTube del Nus
- 11:00h: ballada virtual de la Canalla Picacrestes en directe al canal de YouTube de Picacrestes Colla Dansaire

- 19:00h: ballada virtual dels grans de Picacrestes en directe al canal de YouTube de Picacrestes Colla Dansaire

DIUMENGE 10 DE MAIG
 
- 11:00h: ballada virtual de la XLI Roda d'Esbarts Infantils i Juvenils "Catalònia" amb l'Esbart Vila d'Esplugues, l'Esbart Dansaires de L'Hospitalet, l'Esbart Dansaire de Sant Joan Despí i la Colla Dansaire Picacrestes del Prat de Llobregat.



En el següent enllaç podeu consultar el programa de la ballada virtual en PDF:



Visca la dansa tradicional, visca la cultura popular i visca el Pratifolk!

Ballem a casa 52: Ball de Mossèn Joan de Vic de Reus

La Dansa o Ball de Mossèn Joan de Vic és un ball parlat que forma part del Seguici Festiu de Reus i actua a la Festa Major i per les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia el mes de setembre.
Malgrat el seu nom, aquest ball no fa referència a cap personatge d'església. Mossèn vol dir cavaller, i correspon a un noble que va a lluitar contra els moros i que acaba morint. La cançó mostra el fil argumental de la dansa, que representa un enfrontament, ja que els balladors piquen amb els bastons que porten en una mà sobre uns escuts circulars (tapadores de fusta de les gerres antigues) que porten a l'altra.
Els primers documents que parlen de la dansa són de finals del segle XVIII
Aquí teniu uns vídeos fets per membres del ball!



dijous, 7 de maig del 2020

Ballem a casa 51: El Ball de Bastons de l'Arboç


El Ball de Bastons de l'Arboç

La dada documental més antiga sobre l’existència del ball de bastons a l’Arboç és del 22 de gener de 1770.

Coreogràficament, un dels trets més importants és el moviment de les cames durant el ball, que propicia així que se sentin els cascavells portant el ritme, un moviment similar al que es fa quan hom corre, però de forma estàtica al mateix lloc. També són remarcables i freqüents els cops anomenats sotacama, això és, picant amb el bastó per sota la cama esquerra amb un altre company que fa el mateix moviment. Per finalitzar una sèrie de compassos, s'utilitza un clos o rebatre, que és una successió de tres cops que serveixen per rematar una frase de la música, a l'estil del que s'utilitza a la Conca de Barberà però executat de diferent manera. Els balls són vivaços però sense arribar a les velocitats de dansa que s'arriben a l'Alt Penedès o a Tarragona ni a la parsimònia de la majoria de balls del Garraf.

Extret de "El ball de bastons a les comarques de Tarragona" d'Àngel Vallverdú

El ball de bastons de l’Arboç té un patrimoni de melodies que s'han transmès per tradició oral i d'altres han estat composades per autors actuals. Del domini popular hi ha els següents títols: El ram-ram, El sota-cama, La creu, La corrida, La processó, La roda i El xotis de l’Arboç. Composats per Jaume Vidal i Vidal "Carboner" hi ha: El rotllet, La rossana, El Rossend i El súper Rossend (aplega dues coreografies però amb la mateixa música), El rib-rob, La rotllana, La clota, La petita Xènia i Glossa musical al 9 de juny de 1808. De Vicenç Lara i Bujaldon hi ha el Vicentet, i del grup "Skatacrak" el ball amb el mateix nom: l’Skatacrak.


Ball de bastons El Xotis de l'Arboç:



Podeu trobar molta informació al seu Facebook.

dimecres, 6 de maig del 2020

Ballem a casa 50: la Quadrilla de Granollers

Es ballava a Granollers en temps de Carnestoltes. El seu port, tot delicat i harmoniós, no és pas el propi d’un ball de plaça. El seu nom és aplicat a un tipus de danses no gaire velles, de gust francès, ballada en sala, que havien gaudit de gran renom. Possiblement la present n’és una de tantes variants localitzades a casa nostra, que, en fer-ho, s’ha catalanitzat en la seva coreografia.

Vídeo de l'Esbart Dansaire de Granollers:


Aquí hi podeu escoltar la música:


dimarts, 5 de maig del 2020

Ballem a casa 49: El Contrapàs de Prats de Lluçanès


El Contrapàs és una dansa que es balla els dies 24 i 25 de juny, en el marc de les Festes de Sant Joan i els Elois. És una dansa que es ballava ja al segle XVII, en una època de gran esplendor dels gremis dels paraires i els traginers del municipi.

Actualment es distingeixen dues parts, l’anomenat contrapàs dels traginers i el contrapàs del poble.




Un vídeo del Contrapàs del Poble:



Una explicació molt entenedora del Contrapàs de Prats de Lluçanès:


Contrapàs de Prats de Lluçanès a la 2a Contrapassada de Ripoll:




Programa Mans de Catalunya Ràdio dedicat al Contrapàs de Prats de Lluçanès: