Blog de la Colla Dansaire Picacrestes del Prat de Llobregat creada l'any 2011 i que recupera danses tradicionals del Prat i balla danses tradicionals d'arreu dels Països Catalans
A
la majoria de les confraries del Roser de pobles de tot Catalunya el
ball de Majorales era una cosa ben corrent i àdhuc constava en
les obligacions de les majorales com el cas d'Ulldemolins, junt amb
les cançons de pandero.
Els
majorals i les majorales gaudien de gran estima popular, iniciaven el
ball de la Festa Major, participaven en els esdeveniments familiars
del poble: noces, batejos i primeres misses. A l'ombra d'aquestes
confraries van néixer les cançons de pandero. Aquestes
cançons són les arrels de l'actual Ball de les
Majorales del Roser d'Ulldemolins. Aquest ball té aire de
jota, amb compàs 3/8. Es balla per parelles sense que mai
formin cap figura. La melodia, interpretada per cobla o gralles, té
una frase de dotze compassos, seguides de dues més de vuit. El
conjunt es repeteix quatre vegades.
Ballem
la versió de la jota de majorales que ballen actualment els
membres del Ball Pla de Vilafranca del Penedès, que també
l'acompanyen de gralla.
Ball
de ritme viu i tonada alegre. Una part de ball rodó, sempre
igual en totes les variants d'aquest ball, que són nombroses,
i l'altra part molt diferent segons els llocs. En conjunt és sempre molt animat i graciós. La invariabilitat de la primera
part ballada en rodona en totes les variants, sembla ésser
inici d'origen molt antic; és molt probable que la Bolangera
sigui la continuació dels antics balls rodons, els quals, com
el nom declara, eren a base d'una gran rodona de la qual es desfeien
els balladors en un moment donat, seguint la tonada, per a fer
algunes senzilles figures i tornar-se a agafar en rotllo altra
vegada.
Es
balla als dos vessants de la serralada pirinenca.
Ballem
la bolangera del Pallars apresa de la secció juvenil de
l'Esbart Folklòric d'Horta. En Pau Rumbo n'ha adaptat la
música per a gralla.
A
Abrera hi hagué una colla de ball de bastons que ballaven
balls de Vilanova, a banda de tres balls propis que eren El Garçot,
el Ball Nou i el Ball Rodat. La colla va desaparèixer, però El Garçot i El Nou els varen ballar els Bastoners de
Martorell, i així és com han arribat fins avui.
La
música del Nou d'Abrera és d'autor desconegut, i la
partitura fou trobada en un bagul de les golfes de la casa d'en Josep
Sala, a Abrera, i l'Ester Martínez i Dies en va fer
l'arranjament per a gralles.
El
Nou d'Abrera ens el van ensenyar els Bastoners del Montserratí, i vam tenir un especial interès a incorporar-lo al nostre repertori pel fet de ser dels pocs balls de bastons que tenim propis del Baix Llobregat.
Aquest diumenge 22 la Colla Dansaire Picacrestes hem participat al 2n DansaBaix que enguany s'ha celebrat a Torrelles de Llobregat.
El DansaBaix és una trobada de danses tradicionals pròpies del Baix Llobregat que inicià Picacrestes l'any passat i que en aquesta ocasió ha organitzat l'Esbart Sant Marti de l'Ateneu Torrellenc en el marc de les celebracions del seu 50 aniversari.
Si tot va bé, l'any vinent ens tornarem a trobar a Corbera de Llobregat!
Agraïm a l'Esbart de Torrelles la bona organització de l'acte, vam tenir una molt bona acollida i vam disfrutar molt de la jornada!
Des de Picacrestes estem molt feliços que la iniciativa del DansaBaix tingui continuïtat i ens poguem retrobar les persones i entitats que treballem per mantenir i promoure les nostres danses tradicionals cada any en una població diferent.
Visca la dansa tradicional catalana i visca la cultura tradicional del Baix Lloregat
Ja teniu penjats a la xarxa el cartell del DansaBaix 2016 el proper 22 de juny a les 12 del migdia a Torrelles de Llobregat.
I també teniu un recull dels vídeos amb les diferents danses que es van ballar en el transcurs del primer DansaBaix celebrat l'any passat al Prat de Llobregat.
El
Ball de Sant Ferriol
és una dansa
coneguda arreu de Catalunya
i que és cantada i ballada des de molt antic, sobretot en
ambients agrícoles.
Va
unida a una llegenda,
la de sant Ferriol
de Viena: La llegenda de Sant Ferriol diu que, el tal Ferriol era cap d’una colla de bandolers de la vila de Besalú, a la comarca de la Garrotxa. Tenia el costum d’anar a la taverna després de robar, i una vegada havia begut força vi, feia juguesques amb els altres bebedors a veure qui mantenia millor l’equilibri.
Malgrat la seva, diguem-ne “professió”, Ferriol era molt creient, i sempre anava a confessar-se després de robar. Fins que un dia va decidir practicar de veritat la fe cristiana i deixar de delinquir. A l’intentar també convertir els seus companys lladres, el prengueren per traïdor i van decidir matar-lo. El van enterrar sota una bóta de vi de la taverna, que, des de llavors, no es buidava mai.
Un dia el taverner, estranyat, el va descobrir enterrat allí i es va adonar que en Ferriol tocava amb la punta del dit la misteriosa bóta. Des d’aquell moment en Ferriol es convertí en Sant i diu la llegenda que els companys de la taverna li dedicaren un ball per agrair-li el vi que mai no s’acabava. Actualment Sant Ferriol és considerat el patró dels lladres.
És
per aquest motiu que la dansa es balla amb el dit enlairat.
Ballem
la dansa tal i com l'ha recuperada l'Esbart Català de
Dansaires, però fent dues voltes a l'inici de la
tornada en lloc d'una de més lenta. La vam incorporar al repertori des d'un bon principi, i el fet que segui senzilla de seguir ens permet convidar la gent a sumar-s'hi.
Membres de la Colla Dansaire Picacrestes van recuperar els Balls de Bastons del Prat després de 2 anys de recerca. Posteriorment els alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Estany de la Ricarda del Prat de Llobregat van fer un projecte en el que van incloure una entrevista a Jordi Marcè, un dels antics dansaires que vam poder localitzar.
