Al
Prat s’hi ballava la dansa del Carnestoltes fins a mitjans del
segle XIX. Entre el 1900 i el 1902, la colla Els Bajarts la va
recuperar i, posteriorment, l’any 1952, se n’efectuà la
restauració. Es va encarregar la instrumentació per a
cobla de la dansa al reconegut Mestre Manuel Oltra, i van interpretar
el ball l’Esbart Montserrat i l’Esbart Colla Petits Pratencs,
durant els actes de Festa Major de 1952. Posteriorment, l’Esbart
Català de Dansaires, en la seva feina de recuperació de
danses tradicionals catalanes, dedicà una sessió a
aquesta dansa ajudant així a que fos incorporada per diferents
esbarts al seu repertori habitual.
El
recull folklòric de Joan Comas i Vicens explica que una collada
d’homes sols, formada per 18 o 20 ballaires, recorrien a l’estil
d’una cercavila totes les masies de les rodalies del Prat el
diumenge de Carnaval, al so d’un flabiol i un tamborí, tot ballant
i fent recapta. El dilluns, les ballades i recapta les feien pels
carrers i places, davant les cases de les famílies "importants",
i el dimarts feien una dinada amb el recaptat i seguidament
organitzaven un sarau.
Pel que fa a la indumentària, vestien espardenyes amb betes de diferents colors, pantalons negres, camals de cuir amb cascavells, camisa blanca, faixa vermella i un mocador gran virolat espatllat (per sobre una espatlla i nuat al pit) i un altre mocador al cap del mateix color. També duien castanyoles amb betes de colors per acompanyar el ball.
L'Aida Cortès realitzà la recerca d'informació de la dansa. La Montserrat Garrich de l'Esbart Català de Dansaires ens mostrà la coreografia i la documentació de què disposaven, i dels arxius vam obtenir les partitures. La gravació de la música de cobla interpretada per la Cobla Principal del Llobregat la vam trobar a la biblioteca del Centre de Recursos Pedagògics. I en Pau Rumbo aconseguí la partitura adaptada per a gralla.
Les betes en forma de tres pics o papallona que duien els dansaires de la Dansa antigament i hem recuperat:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada