dijous, 7 de maig del 2020

Ballem a casa 51: El Ball de Bastons de l'Arboç


El Ball de Bastons de l'Arboç

La dada documental més antiga sobre l’existència del ball de bastons a l’Arboç és del 22 de gener de 1770.

Coreogràficament, un dels trets més importants és el moviment de les cames durant el ball, que propicia així que se sentin els cascavells portant el ritme, un moviment similar al que es fa quan hom corre, però de forma estàtica al mateix lloc. També són remarcables i freqüents els cops anomenats sotacama, això és, picant amb el bastó per sota la cama esquerra amb un altre company que fa el mateix moviment. Per finalitzar una sèrie de compassos, s'utilitza un clos o rebatre, que és una successió de tres cops que serveixen per rematar una frase de la música, a l'estil del que s'utilitza a la Conca de Barberà però executat de diferent manera. Els balls són vivaços però sense arribar a les velocitats de dansa que s'arriben a l'Alt Penedès o a Tarragona ni a la parsimònia de la majoria de balls del Garraf.

Extret de "El ball de bastons a les comarques de Tarragona" d'Àngel Vallverdú

El ball de bastons de l’Arboç té un patrimoni de melodies que s'han transmès per tradició oral i d'altres han estat composades per autors actuals. Del domini popular hi ha els següents títols: El ram-ram, El sota-cama, La creu, La corrida, La processó, La roda i El xotis de l’Arboç. Composats per Jaume Vidal i Vidal "Carboner" hi ha: El rotllet, La rossana, El Rossend i El súper Rossend (aplega dues coreografies però amb la mateixa música), El rib-rob, La rotllana, La clota, La petita Xènia i Glossa musical al 9 de juny de 1808. De Vicenç Lara i Bujaldon hi ha el Vicentet, i del grup "Skatacrak" el ball amb el mateix nom: l’Skatacrak.


Ball de bastons El Xotis de l'Arboç:



Podeu trobar molta informació al seu Facebook.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada