Picacrestes vam recuperar la cercavila de "El Carnestoltes del Prat" l'any 2011. Enguany per la pandèmia no podrem fer la cercavila pels carrers del poble, però hem ballat aquesta dansa a Cal Jaume Bitxot.
El Carnestoltes es ballava ja al sXIX en cercavila un dia per les masies i un altre per les cases del poble, fent capta de menjar, beure i diners, per acabar amb un bon dinar i sarau.
Agraïm a la família Puig Casas de Cal Jaume Bitxot que ens hagi acollit enguany per poder fer el ball i seguir aquesta tradició.
El passat 3 d'octubre es va celebrar, adaptada al confinament, la 45a Trobada Nacional de Ball de Bastons a l'Arboç, i també hi vam participar diferents colles de forma virtual.
Us deixem amb un vídeo recull dels balls de les diferents colles, Picacrestes hi sortim al minut i 17 segons amb un fragment dels Cabals del Prat!
Aquest any teníem moltes activitats preparades per participar de la 10a Festa Major des que es va crear Picacrestes, ja que l'any 2011 vam estrenar el Ball del Tortell del Prat, que era el ball tradicional de Festa Major de la nostra població.
La Festa Major de 2014, vam poder estrenar els primers 4 balls de bastons del Prat que vam recuperar després d'una llarga recerca. Els balls de bastons van arribar als anys 30 del segle XX de la mà de Macià Sans, gràcies al qual la nostra ciutat és l'única del Baix Llobregat que pot gaudir d'uns balls de bastons de tipus tradicional amb el seu estil, figures i música propis que el caracteritzen. A mitjans del sXX els nostres balls de bastons es lluïen durant la Festa Major.
Des del primer any, Picacrestes ha acabat la seva ballada fent participar el públic, amb el Ball del Patatuf del Baix Llobregat, un ball de canvi de parelles per a conèixer gent que es ballava tradicionalment a les festes i celebracions del Baix Llobregat.
A més d'aquests balls tradicionals recuperats, cada Festa Major la Colla hem fet diversos balls i danses tradicionals d'arreu de les terres catalanes, i des del 2016 amb la participació de la Canalla, que són el futur de la colla i de les nostres tradicions.
Enguany la cultura tradicional pratenca i catalana no podrà sortir a carrers i places, perquè toca cuidar-nos.
Per poder-nos trobar, encara que sigui virtualment, farem directes a Instagram divendres 25 a les 19h (quan hauríem de participar a la cercavila i Esclat de Festa Major) i dissabte a les 17:35h (quan hauríem d'estar fent la nostra 10a Ballada de Festa Major.).
Penjarem vídeos dels balls que hem fet d'altres Festes Majors, per mantenir la memòria i convidar-vos a fer vostres les danses tradicionals i animar-vos a ballar-les així que puguem!!
Visca la Festa Major, i visca la dansa tradicional!
Ball de Panderos del Prat ballat per la Canalla Picacrestes a la cercavila prèvia a l'Esclat de Festa Major de 2019, toca en Jordi Ribas. El Ball de Panderos el va crear la colla Picacrestes amb música i coreografia pròpies inspirat en els balls de panderos del Penedès, per afegir un ball de cercavila al corpus de danses de la nostra ciutat.
Ball de la Carxofa ballat per Picacrestes a la cercavila prèvia a l'Esclat de Festa Major de 2019. Toca la Núria Espejo. Aquest alegre ball de cintes és propi d'Algemesí, i el vam triar perquè la Carxofa és un símbol de la nostra ciutat.
Ball de Pedretes de Mataró de la Canalla Picacrestes a l'Esclat de Festa Major 2019.
Ball de Faixes de Tous de Picacrestes a l'Esclat de Festa Major 2019.
Ball del Tortell del Prat, el ball tradicional de Festa Major pratenc, a la Ballada de Festa Major de Picacrestes l'any 2019 amb la participació dels gegants de la ciutat i música de professorat i alumnes de l'Escola Municipal.
Ball del Patatuf del Baix Llobregat amb la participació del públic i els gegants de la ciutat a la ballada de Festa Major de 2019.
Galop de sortida de plaça amb el públic i gegants per finalitzar la ballada de Festa Major 2019.
Aquí teniu els Balls de Bastons del Prat introduïts als anys 30 del segle XX per Macià Sans, i que vam recuperar a partir del 2014. També es ballaven a mitjans del segle passat per Festa Major, i nosaltres hem seguit aquesta tradició.
Després
d’una recerca que durà més de dos anys es va descobrir que Macià Sans Joanpera, fill
de Maspujols (vora Reus), arribà al Prat el 1931 i hi introduí els
balls de bastons ensenyant-los als joves que anaven a la Parròquia a fer
diferents activitats d’esbarjo. Aquesta colla de bastoners va ser força
activa, realitzant ballades i sortides a d’altres poblacions.
El fill d’en Macià, Adrià, aportà unes partitures manuscrites pel mestre
Josep Estalella amb les quatre melodies dels primers balls recuperats. Pel que
fa a les coreografies, es pogué parlar amb tres antics dansaires: Aureli
Pugès, Màrius Vilà i Jordi Marcè. Aquest darrer recordava totes quatre coreografies, que éren la Somosara, La Marxa, Els Nanos i La Llarga.
Sabíem de l'existència de més balls, però no fou fins finals de l'any 2017 que l'antic bastoner Joan Ribes ens va ensenyar Els Cabals, La Pandilla i una Marxa nova.
Es desconeix
l’origen d’aquest ball que apareix documentat al Costumari Català de
Joan Amades. La melodia es recollí el 1954 i és diferent de la que
consta al Costumari, i la trobem present a d’altres danses de la
geografia catalana. Agustí Cohí i Grau l’adaptà per a cobla.
L’any 1979 a iniciativa d’en Josep Rodríguez es creà un esbart
dansaire que va recuperar, entre molts d’altres balls, el Ball de
Garlandes, que inicialment es ballava per la Festa Major, i que més tard
passà a ballar-se cada 26 de desembre, diada de Sant Esteve. Tot i que
l’esbart ha desaparegut fa anys se segueix ballant aquesta dansa al so
de la cobla; primer, balla la colla de nois i noies més vinculats a
l’antic esbart juntament amb les noves generacions de balladors, i
després, es fa participar els veïns que s’han aplegat a veure l’acte.
Actualment les garlandes per ballar són fetes de pa, tot i que en
altre temps eren de massapà, i les noies en duen una penjada de cada
braç. Les parelles llueixen vestuari típic català, i en els darrers anys
han participat també del ball els gegants de Sant Esteve, en Siset i
l’Angeleta. Les diferents evolucions del ball són característiques del
ball pla, amb una corranda final a pas de galop.
Estan documentades des del segle XVII i sempre es ballen conjuntament. Són el Ball del Ciri i la Dansa de Castellterçol i es poden veure a la plaça Vella durant la Festa Major de Castellterçol, la quarta setmana d’agost.
Són dues danses solemnes i cerimonials on els balladors llueixen un vestuari que recrea la indumentària tradicional de les classes benestants de la pagesia catalana del segle XVII. És el plat fort de la Festa Major de Castellterçol. Diumenge es balla la Dansa de Castellterçol i un tros del ball del Ciri. Pels castellterçolencs, però, el veritable moment arriba dilluns, quan es fa el Ball del Ciri al complet, que finalitza amb el llançament d'ampolles i simbolitza el final de festa.