Ballem a casa 23: Ball de Pedretes de Mataró

Ball de les Pedretes de Mataró

Segons la documentació facilitada pel senyor Pompili Massa de Mataró, el Ball de les Pedretes deu el nom a les fustes que els balladors porten a les mans a tall de pedres i que colpegen rítmicament a  manera d’un instrument de percussió. Aquest ball és un dels números “antics” dels Pastorets de la Sala Cabanes de Mataró, peça nadalenca que està declarada patrimoni cultural de la ciutat de Mataró per la seva importància i perllongada vida. El ball de les Pedretes ja existia. Ala versió que es representà fins el 1916 ja s’hi feia aquest ball. Si agafem la música per datar el ball és possible que es balli des de la dècada dels anys 1870-1880. És un ball molt singular, amb una melodia de polca alegre i agradable a l’oïda. Els balladors segueixen les evolucions musicals amb el toc de les pedretes, cosa que fa que la seva execució tingui una certa complicació i dificultat, sobretot quan és ballat per nens i nenes petits.

 

 Vídeo del Ball de Pedretes pels infants de la Sala Cabanes:

Vídeo de l'Esbart Català de Dansaires:

La música del Ball de Pedretes:

Ballem a casa 22: Ball de cascavells de Planès (Cardona), Ball del Salt o de La Bandera

Es balla cada dos anys el dissabte i diumenge de Pasqua.

A Cardona se sap que es ballava el ball de cascavells a finals del segle passat, segons documents de l’arxiu històric, sempre lligat a la festa de les Caramelles per Pasqua.

Disposen de fotografies de les caramelles i el ball de cascavells dels anys 30, dates en que hi havia força activitat ja que es coneix que a Cardona hi havia tres colles que el ballaven: Barri Planès, Barri Segalers - Aiguadora i Barri de Bergús. És curiós el fet de que hi havia una gran rivalitat entre les colles, ja que havien arribat fins i tot a cops de roc entre les dues vessants del riu, que separa els barris; n’hi ha que diuen que fins i tot s’havien intercanviat trabucades. Fins la guerra civil, les caramelles van seguir en aquesta mateixa línia, reprenent-la als voltants de l’any 1940 i arribant de forma intermitent fins l’any 1967. Durant aquests anys es té constància de que les tres colles anomenades abans van anar sortint amb més o menys continuïtat i totes continuaven ballant el seu ball de cascavells. Al cap de set anys, el 1974, va aparèixer la colla de les Caramelles de Pagès que agrupava gent de tots els barris i van recuperar les caramelles. El segon any van decidir també recuperar els balls de cascavells, i s’han anat ballant els dos balls de cascavells fins l’actualitat.

El grup de Caramelles de Pagès ballem dos balls de cascavells, que anomenen popularment “ball del salt o de la bandera” i “ball del quadre”. Aquests són els balls que, segons les dades que es tenen, ballaven les colles durant tot el segle. El ball de la bandera el ballaven les colles de Planès i Bergús, mentre que el ball del quadre era ballat per la colla de Segalers - Aiguadora. Curiosament aquest últim és el que apareix a la majoria de publicacions i surt com a ball de cascavells de Cardona. Actualment canvien d’un ball a l’altre cada dos anys, fent coincidir a cada barri el ball que feien abans.

Ball de cascavells de Planès, Ball del Salt o de La Bandera:

Ballem a casa 21: Contrapàs Llarg "El Divino" de Sant Vicenç de Torelló

Com és tradició, la vigília de Rams s’escenifica a Sant Vicenç de Torelló l’únic contrapàs llarg que existeix i que se’n coneix la lletra i la música, recollides de viva veu d’un veí de Sant Vicenç a principis del segle XX. Al Ball del Contrapàs Llarg li diuen ‘El Divino’, i rep aquest nom perquè es tractar d’un Cant de Passió que es balla durant l’època de Setmana Santa.

El Contrapàs llarg és de les danses rituals més antigues que ens han arribat, i té una alta complexitat, musical i coreogràfica. L'afegim a #ballem a casa com a patrimoni de dansa tradicional bo de conèixer i que es balla per aquestes dates de Setmana Santa. A veure si us llanceu a ballar-ne almenys un trocet!

A TV3 van fer un reportatge molt interessant explicant com es va recuperar aquest contrapàs llarg. Us adjuntem alguna de la informació que surt al reportatge extreta de l'Inventari de Danses Vives.

El mestre Francesc Pujol i Pons, a inicis del segle XX va escoltar sencer el cant del “Divino” de la veu d’un vell cornamusaire, en Miquel Puigbò i Farrés, conegut com a Quel de la Munda, veí de Sant Vicenç de Torelló. En Francesc Pujol el va recollir i transcriure, donant-lo a conèixer en nom de l’Obra del Cançoner Popular en el Congrés Internacional d’Història de la Música, celebrat a Viena l’any 1927. És una de les peces litúrgiques més importants del cançoner tradicional català.

Després de mig any d’investigació i de reconstrucció de la peça, amb la proposta musical, coreogràfica i tècnica d’Agustí Ros i de Carles Mas, els veïns de Sant Vicenç de Torelló van ballar el “Divino” per la Setmana Santa de 1991, després de més de cent anys. Ben aviat es va crear l’associació Amics del Contrapàs Llarg de Sant Vicenç de Torelló, entitat que des de llavors organitza la representació, tenint cura del seu manteniment i de la seva difusió.

Des de llavors es representa cada dissabte de Rams, començant el seguici a la plaça del Castell i anant fins a la plaça de l’Església on es balla. Les corals locals Lloriana i Lloriana jove interpreten diverses peces en els diferents espais del trajecte. Durant el seguici es desplacen amb el so de sis timbals que encapçalen la comitiva, tot marcant el ritme.

El text conté el dramatisme que necessita un drama litúrgic que es representava dins l’església a l’època medieval. El “Divino” de Sant Vicenç de Torelló es caracteritza per la seva sobrietat, tant en els moviments com en la indumentària, tant els balladors com les corals, sense anar uniformats, van vestits de negre. La dansa l’executen setze balladors, homes i dones, agafats de les mans i disposats en forma de mitja lluna, evolucionant fins arribar a quadrar la dansa. Acabar en el mateix lloc on l’han començat, només guiats pel cant, no sempre s’aconsegueix. La lletra es interpretada per tretze cantadors, als quals respon tot el cor, només homes, en un diàleg cantat encadenat sempre diferent. Actualment és l’únic contrapàs llarg que es representa anualment amb aquestes característiques estructurals interpretat per la gent del carrer.

Ballem a casa 20: Ball Pla de Sort

El vídeo del Ball Pla de Sort, amb la música:

Aquí trobareu la Partitura del Ball Pla de Sort, entre d'altres, per si us hi animeu!

El Ball Pla de Sort té els passos típics dels molts balls plans que hi ha especialment a la Catalunya Vella.

Aquí teniu el pas de ball pla:

I el pas de ball pla de costat:

Ballem a casa 19: La sardana curta

Sardana curta

Durant la primera meitat del segle xix el contrapàs sofreix una davallada, i es redueix el nombre de les seves representacions. Al mateix temps, aquella última figura del contrapàs agafa personalitat pròpia i substitueix el contrapàs mateix. Aquesta primera versió independent s'anomena sardana curta, té una forma musical de vint-i-quatre compassos amb una extensió melòdica definida i fixa que no representava cap dificultat pels balladors, que repartien de forma igual els passos a totes les sardanes.
Vídeo explicatiu de la sardana curta:

Un exemple de sardana curta:

Aquí teniu la música de la sardana curta d'En Roviretes:

Els passos de la sardana curta:

Ballem a casa!

Mentre som a casa, què millor que ballar una mica i aprendre algunes danses tradicionals? És una bona manera de compartir una estona grans i petits, fer exercici i aprendre de les nostres tradicions!!

Cada matí us proposarem un ball amb informació variada, vídeos, explicacions, música, partitures, coreografies, passos, manualitats per a fer elements diversos per ballar... animeu-vos i envieu-nos les vostres imatges!

La informació la pengem al blog i la difonem a les xarxes Instagram, Twitter i Facebook.

Cuideu-vos molt, aviat ens retrobarem a les nostres places, escenaris i carrers!

#joemquedoacasa

Ballem a casa 18: Ball de Cintes de les Preses

El Ball de Cintes de Les Preses (La Garrotxa) és un dels molts balls de cintes que hi ha a la nostra geografia, i es caracteritza perquè l'estaquirot aguanta les cintes amb el braç alçat, en lloc de fer-se servir un pal.

Aquí teniu un vídeo de l'Esbart Marboleny fent el ball:

Aquí teniu la música:

És un ball d'evolucions amb les cintes complicat de fer en confinament, però podem practicar de fer el punteig saltat!