Ballem a casa 100: Balls de Bastons del Prat

Després d’una recerca que durà més de dos anys es va descobrir que Macià Sans Joanpera, fill de Maspujols (vora Reus), arribà al Prat el 1931 i hi introduí els balls de bastons ensenyant-los als joves que anaven a la Parròquia a fer diferents activitats d’esbarjo. Aquesta colla de bastoners va ser força activa, realitzant ballades i sortides a d’altres poblacions.

El fill d’en Macià, Adrià, aportà unes partitures manuscrites pel mestre Josep Estalella amb les quatre melodies dels primers balls recuperats. Pel que fa a les coreografies, es pogué parlar amb tres antics dansaires: Aureli Pugès, Màrius Vilà i Jordi Marcè. Aquest darrer recordava totes quatre coreografies, que éren la Somosara, La Marxa, Els Nanos i La Llarga.

Sabíem de l'existència de més balls, però no fou fins finals de l'any 2017 que l'antic bastoner Joan Ribes ens va ensenyar Els Cabals, La Pandilla i una Marxa nova.

La Somosara del Prat a Perpinyà:

Els Cabals del Prat a Sarrià:

Somosara - Marxa - Nanos - Somosara del Prat:

Cabals del Prat a Perpinyà:

La Llarga a Gavà:

Recuperació de les músiques dels balls pratencs:

Les músiques dels balls tradicionals pratencs:

ElPratCultura · Músiques populars i tradicionals: Picacrestes

Ballem a casa 99: Ball de Garlandes de Sant Esteve Sesrovires

Ball de Garlandes de Sant Esteve Sesrovires

Es desconeix l’origen d’aquest ball que apareix documentat al Costumari Català de Joan Amades. La melodia es recollí el 1954 i és diferent de la que consta al Costumari, i la trobem present a d’altres danses de la geografia catalana. Agustí Cohí i Grau l’adaptà per a cobla.

L’any 1979 a iniciativa d’en Josep Rodríguez es creà un esbart dansaire que va recuperar, entre molts d’altres balls, el Ball de Garlandes, que inicialment es ballava per la Festa Major, i que més tard passà a ballar-se cada 26 de desembre, diada de Sant Esteve. Tot i que l’esbart ha desaparegut fa anys se segueix ballant aquesta dansa al so de la cobla; primer, balla la colla de nois i noies més vinculats a l’antic esbart juntament amb les noves generacions de balladors, i després, es fa participar els veïns que s’han aplegat a veure l’acte.

Actualment les garlandes per ballar són fetes de pa, tot i que en altre temps eren de massapà, i les noies en duen una penjada de cada braç. Les parelles llueixen vestuari típic català, i en els darrers anys han participat també del ball els gegants de Sant Esteve, en Siset i l’Angeleta. Les diferents evolucions del ball són característiques del ball pla, amb una corranda final a pas de galop.

Reportatge del ball:

 

Vídeo al DansaBaix 2015:

 

Música per a piano:

Ballem a casa 98: La Dansa de Castellterçol

Dansa i Ball del Ciri de Castellterçol

Estan documentades des del segle XVII i sempre es ballen conjuntament. Són el Ball del Ciri i la Dansa de Castellterçol i es poden veure a la plaça Vella durant la Festa Major de Castellterçol, la quarta setmana d’agost. 

Són dues danses solemnes i cerimonials on els balladors llueixen un vestuari que recrea la indumentària tradicional de les classes benestants de la pagesia catalana del segle XVII. És el plat fort de la Festa Major de Castellterçol. Diumenge es balla la Dansa de Castellterçol i un tros del ball del Ciri. Pels castellterçolencs, però, el veritable moment arriba dilluns, quan es fa el Ball del Ciri al complet, que finalitza amb el llançament d'ampolles i simbolitza el final de festa.


Dansa de Castellterçol 2009:

Ball del Ciri de Castellterçol 2017:

Música de cobla de la Dansa de Castellterçol: 

Lletra de la Dansa de Castellterçol. 

La Dansa de Castellterçol cantada:

Ballem a casa 97: Ball de la Creu del Prat de Llobregat

Ball de la Creu del Prat de Llobregat
 

El Costumari Català de Joan Amades explica que les colles del Prat, de retorn de la capta de Carnaval, feien el ball de la Creu al voltant d’una creu de terme de pedra avui desapareguda. Era un ball alegre i esbojarrat fet en rodona.

Seguint la música anotada pel mestre J. Tomàs, pel Carnaval de 2015 la Colla Dansaire del Prat Picacrestes vam reconstruir el ball i incorporar-lo a la cercavila de la Dansa de Carnestoltes que fem el dissabte de Carnaval al matí.

Es balla en rotllana i una de les persones del ball gira en direcció contrària dins del cercle portant un porró, i marcant el pas que ha de seguir tothom. En acabar la melodia se situa al centre del cercle i beu del porró tot girant sobre sí mateix, per donar el porró a algú altre i tornar a començar el ball.

 L'any 2019 es va incorporar a la cercavila de dissabte de Carnaval al matí el Gegant Pere dels Gegants Delta del Prat, que amb el seu porró s'afegeix al Ball de la Creu.

 

 

Ball de la Creu a la cercavila dels balls de Carnestoltes del 2017.

 

Ball de la Creu al Mercat Municipal del Prat durant la cercavila dels balls de Carnestoltes:

 

Ballem a casa 96: Ball de Valencians de Tarragona

Ball de Valencians de Tarragona

La primera referència és de 1633. Apareix documentat durant els segles XVIII i XIX. Se sap que el 1827 es va assolir la torre de set pisos. Recuperat l'any 1997 per l'Esbart Santa Tecla.

Formen el ball 8 homes. És una dansa saltada on les mans, les voltes i els mocadors tenen un paper destacat, i té com a part primordial del ball una construcció humana anomenada torre. Les figures i quadres que componen el Ball de Valencians son les següents: les passades i creuades, contradanses de mans, els molinets, la torre, els mocadors, ponts, estrella gran, la cadena i la creu caminant.  

Acompanyament musical: sac de gemecs, flabiol, tamborí, tarota i violí.

(Extret de dansesvives.cat)

Ballem a casa 95: Dansa Alpensina d'Alpens

Dansa Alpensina

La primera referència que s'ha trobat és de 1907. L'any 1921 es deixa de ballar i es recupera el 1935. Novament, es deixa de ballar durant la guerra civil, per a recuperar-la, ara ja definitivament, per la festa major de 1941.

Explica Pep Miquel Casademunt  —ex-ballador i actual col·laborador i impulsor de la Dansa— en una entrevista a La Rella: 

"Què se'n sap dels orígens de la Dansa?
La Dansa Alpensina és una dansa cerimonial. Els seus orígens semblen més aviat pagans i es remunten a l'època dels gremis de teixidors, filadors, paraires... que després de la Desfeta del 1714, varen ser abolits i varen passar a mans de Confraries dependents de l'església, passant a ballar la Dansa els pabordes de la Confraria. Del significat concret de la dansa no en sabem res perquè no trobem informació enlloc.

Com s'estructura la Dansa?
La Dansa està formada per una primera part amb els pabordes ballant sols, i una segona part amb la formació de les parelles i que en diem el "treure parelles". Seguidament es fa el Ball Cerdà que va ser introduït passada la Guerra Civil pel Miquel Casals.
Un cop acabat, es torna a tocar la Dansa i els pabordes conviden a ballar al públic, omplint-se la plaça de balladors. Es tanca la festa amb un vals jota que amb poc més d'una desena d'anys de tocar-se, el poble ja l'ha fet seu." Pots llegir l'entrevista sencera aquí.

 

 

 

Un vídeo de TV3 el 1995:

 

Un vídeo del 2002:

 

Ballem a casa 94: Ball de Marcos Vicente de Reus

BALL DE MARCOS VICENTE

El Ball de Marcos Vicente el podem catalogar com a Ball parlat.
El Ball de Marcos Vicente és un ball popular que era interpretat només per homes, d'argument senzill i planer, dins de la categoria de balls de bandolers, i amb l'argument d’una història de pirates que ens parla de l’eterna lluita entre el bé i el mal.
El Ball de Marcos Vicente explicava història d’aquest personatge valencià, que renega dels seus i fa mil malifetes, fins que per casualitat es retroba amb les seves filles que havia abandonat, recapacita i abandona la seva vida delictiva. Aquest ball es basa en una història de tipus llegendari entre uns pirates turcs i les seves incursions a les terres valencianes al segle XVI.
El Ball de Marcos Vicente, va ser un dels més populars  i havia estat estès per bona part del Camp i el Penedès.Tenim documentat que es ballava a Reus (1878), Tarragona (1900), Sant Pere de Ribes (1903), el Vendrell (1897), Maspujols, Arbolí, les Peces,^[1] Albinyana, la Bisbal...
A Reus va ser un ball popularíssim, ho demostra el fet que va ser el darrer ball a desaparèixer, es guarden fotografies de les seves darreres sortides el 1916 i el 1928, fins i tot el seu text va ser editat per la llibreria reusenca La Fleca el 1904. Joan Amades en recull la música i un gravat al Costumari Català.
El 21 de juny de 2017 va ser recuperat a Reus de la mà de les escoles La Vitxeta i Pi del Burgar, amb text en català i es va incorporar al Seguici petit de la festa Major de Reus.



Vídeo explicant la recuperació del Ball de Marcos Vicente:

Fragment del ball:

Un altre fragment on es veuen bé els i les músics:

https://twitter.com/i/status/1044141491264860160