Festa Major del Prat 2020: cuidem-nos!

Aquest any teníem moltes activitats preparades per participar de la 10a Festa Major des que es va crear Picacrestes, ja que l'any 2011 vam estrenar el Ball del Tortell del Prat, que era el ball tradicional de Festa Major de la nostra població.

La Festa Major de 2014, vam poder estrenar els primers 4 balls de bastons del Prat que vam recuperar després d'una llarga recerca. Els balls de bastons van arribar als anys 30 del segle XX de la mà de Macià Sans, gràcies al qual la nostra ciutat és l'única del Baix Llobregat que pot gaudir d'uns balls de bastons de tipus tradicional amb el seu estil, figures i música propis que el caracteritzen. A mitjans del sXX els nostres balls de bastons es lluïen durant la Festa Major.

Des del primer any, Picacrestes ha acabat la seva ballada fent participar el públic, amb el Ball del Patatuf del Baix Llobregat, un ball de canvi de parelles per a conèixer gent que es ballava tradicionalment a les festes i celebracions del Baix Llobregat.

A més d'aquests balls tradicionals recuperats, cada Festa Major la Colla hem fet diversos balls i danses tradicionals d'arreu de les terres catalanes, i des del 2016 amb la participació de la Canalla, que són el futur de la colla i de les nostres tradicions.

Enguany la cultura tradicional pratenca i catalana no podrà sortir a carrers i places, perquè toca cuidar-nos.

Per poder-nos trobar, encara que sigui virtualment, farem directes a Instagram divendres 25 a les 19h (quan hauríem de participar a la cercavila i Esclat de Festa Major) i dissabte a les 17:35h (quan hauríem d'estar fent la nostra 10a Ballada de Festa Major.).

Penjarem vídeos dels balls que hem fet d'altres Festes Majors, per mantenir la memòria i convidar-vos a fer vostres les danses tradicionals i animar-vos a ballar-les així que puguem!!

Visca la Festa Major, i visca la dansa tradicional!

Ball de Panderos del Prat ballat per la Canalla Picacrestes a la cercavila prèvia a l'Esclat de Festa Major de 2019, toca en Jordi Ribas. El Ball de Panderos el va crear la colla Picacrestes amb música i coreografia pròpies inspirat en els balls de panderos del Penedès, per afegir un ball de cercavila al corpus de danses de la nostra ciutat.

Ball de la Carxofa ballat per Picacrestes a la cercavila prèvia a l'Esclat de Festa Major de 2019. Toca la Núria Espejo. Aquest alegre ball de cintes és propi d'Algemesí, i el vam triar perquè la Carxofa és un símbol de la nostra ciutat.

Ball de Pedretes de Mataró de la Canalla Picacrestes a l'Esclat de Festa Major 2019.

Ball de Faixes de Tous de Picacrestes a l'Esclat de Festa Major 2019.

Ball del Tortell del Prat, el ball tradicional de Festa Major pratenc, a la Ballada de Festa Major de Picacrestes l'any 2019 amb la participació dels gegants de la ciutat i música de professorat i alumnes de l'Escola Municipal.

Ball del Patatuf del Baix Llobregat amb la participació del públic i els gegants de la ciutat a la ballada de Festa Major de 2019.

Galop de sortida de plaça amb el públic i gegants per finalitzar la ballada de Festa Major 2019.

Aquí teniu els Balls de Bastons del Prat introduïts als anys 30 del segle XX per Macià Sans, i que vam recuperar a partir del 2014. També es ballaven a mitjans del segle passat per Festa Major, i nosaltres hem seguit aquesta tradició. 

Somosara, Marxa i Nanos del Prat.

Llarga del Prat.

Cabals del Prat.

Pandilla del Prat.

Ballem a casa 100: Balls de Bastons del Prat

Després d’una recerca que durà més de dos anys es va descobrir que Macià Sans Joanpera, fill de Maspujols (vora Reus), arribà al Prat el 1931 i hi introduí els balls de bastons ensenyant-los als joves que anaven a la Parròquia a fer diferents activitats d’esbarjo. Aquesta colla de bastoners va ser força activa, realitzant ballades i sortides a d’altres poblacions.

El fill d’en Macià, Adrià, aportà unes partitures manuscrites pel mestre Josep Estalella amb les quatre melodies dels primers balls recuperats. Pel que fa a les coreografies, es pogué parlar amb tres antics dansaires: Aureli Pugès, Màrius Vilà i Jordi Marcè. Aquest darrer recordava totes quatre coreografies, que éren la Somosara, La Marxa, Els Nanos i La Llarga.

Sabíem de l'existència de més balls, però no fou fins finals de l'any 2017 que l'antic bastoner Joan Ribes ens va ensenyar Els Cabals, La Pandilla i una Marxa nova.

La Somosara del Prat a Perpinyà:

Els Cabals del Prat a Sarrià:

Somosara - Marxa - Nanos - Somosara del Prat:

Cabals del Prat a Perpinyà:

La Llarga a Gavà:

Recuperació de les músiques dels balls pratencs:

Les músiques dels balls tradicionals pratencs:

ElPratCultura · Músiques populars i tradicionals: Picacrestes

Ballem a casa 99: Ball de Garlandes de Sant Esteve Sesrovires

Ball de Garlandes de Sant Esteve Sesrovires

Es desconeix l’origen d’aquest ball que apareix documentat al Costumari Català de Joan Amades. La melodia es recollí el 1954 i és diferent de la que consta al Costumari, i la trobem present a d’altres danses de la geografia catalana. Agustí Cohí i Grau l’adaptà per a cobla.

L’any 1979 a iniciativa d’en Josep Rodríguez es creà un esbart dansaire que va recuperar, entre molts d’altres balls, el Ball de Garlandes, que inicialment es ballava per la Festa Major, i que més tard passà a ballar-se cada 26 de desembre, diada de Sant Esteve. Tot i que l’esbart ha desaparegut fa anys se segueix ballant aquesta dansa al so de la cobla; primer, balla la colla de nois i noies més vinculats a l’antic esbart juntament amb les noves generacions de balladors, i després, es fa participar els veïns que s’han aplegat a veure l’acte.

Actualment les garlandes per ballar són fetes de pa, tot i que en altre temps eren de massapà, i les noies en duen una penjada de cada braç. Les parelles llueixen vestuari típic català, i en els darrers anys han participat també del ball els gegants de Sant Esteve, en Siset i l’Angeleta. Les diferents evolucions del ball són característiques del ball pla, amb una corranda final a pas de galop.

Reportatge del ball:

 

Vídeo al DansaBaix 2015:

 

Música per a piano:

Ballem a casa 98: La Dansa de Castellterçol

Dansa i Ball del Ciri de Castellterçol

Estan documentades des del segle XVII i sempre es ballen conjuntament. Són el Ball del Ciri i la Dansa de Castellterçol i es poden veure a la plaça Vella durant la Festa Major de Castellterçol, la quarta setmana d’agost. 

Són dues danses solemnes i cerimonials on els balladors llueixen un vestuari que recrea la indumentària tradicional de les classes benestants de la pagesia catalana del segle XVII. És el plat fort de la Festa Major de Castellterçol. Diumenge es balla la Dansa de Castellterçol i un tros del ball del Ciri. Pels castellterçolencs, però, el veritable moment arriba dilluns, quan es fa el Ball del Ciri al complet, que finalitza amb el llançament d'ampolles i simbolitza el final de festa.


Dansa de Castellterçol 2009:

Ball del Ciri de Castellterçol 2017:

Música de cobla de la Dansa de Castellterçol: 

Lletra de la Dansa de Castellterçol. 

La Dansa de Castellterçol cantada:

Ballem a casa 97: Ball de la Creu del Prat de Llobregat

Ball de la Creu del Prat de Llobregat
 

El Costumari Català de Joan Amades explica que les colles del Prat, de retorn de la capta de Carnaval, feien el ball de la Creu al voltant d’una creu de terme de pedra avui desapareguda. Era un ball alegre i esbojarrat fet en rodona.

Seguint la música anotada pel mestre J. Tomàs, pel Carnaval de 2015 la Colla Dansaire del Prat Picacrestes vam reconstruir el ball i incorporar-lo a la cercavila de la Dansa de Carnestoltes que fem el dissabte de Carnaval al matí.

Es balla en rotllana i una de les persones del ball gira en direcció contrària dins del cercle portant un porró, i marcant el pas que ha de seguir tothom. En acabar la melodia se situa al centre del cercle i beu del porró tot girant sobre sí mateix, per donar el porró a algú altre i tornar a començar el ball.

 L'any 2019 es va incorporar a la cercavila de dissabte de Carnaval al matí el Gegant Pere dels Gegants Delta del Prat, que amb el seu porró s'afegeix al Ball de la Creu.

 

 

Ball de la Creu a la cercavila dels balls de Carnestoltes del 2017.

 

Ball de la Creu al Mercat Municipal del Prat durant la cercavila dels balls de Carnestoltes:

 

Ballem a casa 96: Ball de Valencians de Tarragona

Ball de Valencians de Tarragona

La primera referència és de 1633. Apareix documentat durant els segles XVIII i XIX. Se sap que el 1827 es va assolir la torre de set pisos. Recuperat l'any 1997 per l'Esbart Santa Tecla.

Formen el ball 8 homes. És una dansa saltada on les mans, les voltes i els mocadors tenen un paper destacat, i té com a part primordial del ball una construcció humana anomenada torre. Les figures i quadres que componen el Ball de Valencians son les següents: les passades i creuades, contradanses de mans, els molinets, la torre, els mocadors, ponts, estrella gran, la cadena i la creu caminant.  

Acompanyament musical: sac de gemecs, flabiol, tamborí, tarota i violí.

(Extret de dansesvives.cat)

Ballem a casa 95: Dansa Alpensina d'Alpens

Dansa Alpensina

La primera referència que s'ha trobat és de 1907. L'any 1921 es deixa de ballar i es recupera el 1935. Novament, es deixa de ballar durant la guerra civil, per a recuperar-la, ara ja definitivament, per la festa major de 1941.

Explica Pep Miquel Casademunt  —ex-ballador i actual col·laborador i impulsor de la Dansa— en una entrevista a La Rella: 

"Què se'n sap dels orígens de la Dansa?
La Dansa Alpensina és una dansa cerimonial. Els seus orígens semblen més aviat pagans i es remunten a l'època dels gremis de teixidors, filadors, paraires... que després de la Desfeta del 1714, varen ser abolits i varen passar a mans de Confraries dependents de l'església, passant a ballar la Dansa els pabordes de la Confraria. Del significat concret de la dansa no en sabem res perquè no trobem informació enlloc.

Com s'estructura la Dansa?
La Dansa està formada per una primera part amb els pabordes ballant sols, i una segona part amb la formació de les parelles i que en diem el "treure parelles". Seguidament es fa el Ball Cerdà que va ser introduït passada la Guerra Civil pel Miquel Casals.
Un cop acabat, es torna a tocar la Dansa i els pabordes conviden a ballar al públic, omplint-se la plaça de balladors. Es tanca la festa amb un vals jota que amb poc més d'una desena d'anys de tocar-se, el poble ja l'ha fet seu." Pots llegir l'entrevista sencera aquí.

 

 

 

Un vídeo de TV3 el 1995:

 

Un vídeo del 2002: