Entrevista amb Jordi Marcè sobre els Balls de Bastons del Prat

Membres de la Colla Dansaire Picacrestes van recuperar els Balls de Bastons del Prat després de 2 anys de recerca. Posteriorment els alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Estany de la Ricarda del Prat de Llobregat van fer un projecte en el que van incloure una entrevista a Jordi Marcè, un dels antics dansaires que vam poder localitzar.

El Ball del Tortell del Prat de Llobregat

Per festa major i potser altres dates assenyalades com Sant Isidre al Prat de Llobregat hi feien el ball anomenat del Tortell, en el qual podia prendre part tothom qui hagués adquirit un dels tortells que eren posats a la venda. Algunes fonts ens diuen que els ballaires havien dansat amb un gros tortell penjat a l’esquena mitjançant un mocador blanc de seda lligat al coll, i d’altres fonts, que les balladores es penjaven el tortell al braç. El que és clar és que, acabat el ball, cada parella es menjava el seu tortell. A més dels tortells, també s’havien venut rams que eren regalats a la parella de ball.

La Colla Dansaire del Prat Picacrestes va reconstruir aquest ball amb l’ajut de la Montserrat Garrich de l’Esbart Català de Dansaires i el balla la tarda del dissabte de Festa Major a la Plaça de la Vila des de l’any 2011.

La Dansa de Carnestoltes del Prat de Llobregat

Al Prat s’hi ballava la dansa del Carnestoltes fins a mitjans del segle XIX. Entre el 1900 i el 1902, la colla Els Bajarts la va recuperar i, posteriorment, l’any 1952, se n’efectuà la restauració. Es va encarregar la instrumentació per a cobla de la dansa al reconegut Mestre Manuel Oltra, i van interpretar el ball l’Esbart Montserrat i l’Esbart Colla Petits Pratencs, durant els actes de Festa Major de 1952. Posteriorment, l’Esbart Català de Dansaires, en la seva feina de recuperació de danses tradicionals catalanes, dedicà una sessió a aquesta dansa ajudant així a que fos incorporada per diferents esbarts al seu repertori habitual.

El recull folklòric de Joan Comas i Vicens explica que una collada d’homes sols, formada per 18 o 20 ballaires, recorrien a l’estil d’una cercavila totes les masies de les rodalies del Prat el diumenge de Carnaval, al so d’un flabiol i un tamborí, tot ballant i fent recapta. El dilluns, les ballades i recapta les feien pels carrers i places, davant les cases de les famílies "importants", i el dimarts feien una dinada amb el recaptat i seguidament organitzaven un sarau.

Pel que fa a la indumentària, vestien espardenyes amb betes de diferents colors, pantalons negres, camals de cuir amb cascavells, camisa blanca, faixa vermella i un mocador gran virolat espatllat (per sobre una espatlla i nuat al pit) i un altre mocador al cap del mateix color. També duien castanyoles amb betes de colors per acompanyar el ball.

L'Aida Cortès realitzà la recerca d'informació de la dansa. La Montserrat Garrich de l'Esbart Català de Dansaires ens mostrà la coreografia i la documentació de què disposaven, i dels arxius vam obtenir les partitures. La gravació de la música de cobla interpretada per la Cobla Principal del Llobregat la vam trobar a la biblioteca del Centre de Recursos Pedagògics. I en Pau Rumbo aconseguí la partitura adaptada per a gralla.

Les betes en forma de tres pics o papallona que duien els dansaires de la Dansa antigament i hem recuperat:

Balls de bastons del Prat

Macià Sans al fons

Després d’una recerca que durà més de dos anys a càrrec de l'Aida Cortès, en Ferran Pugès i la Maria Marcè, amb l'ajut de la Glòria Casas, contactant amb antics dansaires i els seus familiars així com amb experts en música i dansa bastoneres, es va descobrir que Macià Sans Joanpera, fill de Maspujols (vora Reus), arribà al Prat el 1931 i hi introduí els balls de bastons ensenyant-los als joves que anaven a la Parròquia a fer diferents activitats d’esbarjo. Aquesta colla de bastoners va ser força activa, realitzant ballades i sortides a d’altres poblacions.

El fill d’en Macià, Adrià, aportà unes partitures manuscrites pel mestre Josep Estalella amb les quatre melodies dels balls recuperats. Pel que fa a les coreografies, es pogué parlar amb tres antics dansaires: Aureli Pugès, Màrius Vilà i Jordi Marcè.

La Colla Dansaire del Prat Picacrestes ha recuperat la coreografia de quatre balls: La Somosara, La Marxa, Els Nanos i La Llarga. Les tres primeres tenen una primera part molt similar en quant a música i igual en quant a coreografia, i una segona part on hi ha una evolució diferent. Hem utilitzat la primera peça, la Somosara, per anar caminant i entrar a plaça i sortir-ne al final. En Pau Rumbo ha adaptat la partitura per a gralles.

Cercavila del Carnestoltes i estrena del Ball de la Creu

Enguany la Colla Picacrestes sortirem per cinquè any a ballar la  Dansa de Carnestoltes pels carrers del Prat per Carnaval, concretament el dissabte 14 de febrer. Sortirem a dos quarts de dotze del matí de la Plaça de la Vila, per passar pel mercat, el carrer Ferran Puig, la Plaça Pau Casals i seguir per l'avinguda Verge de Montserrat per tombar a l'Avinguda del Canal i tornar pel carrer Jaume Casanovas.

Ens agradaria molt que us afegíssiu a ballar aquesta dansa tradicional de la vila amb nosaltres. I us informem que per celebrar el cinquè Carnestoltes que sortim, enguany presentarem el Ball de la Creu, que també es ballava per aquestes dates a la nostra població.

Com cada any demanem a establiments i cases que col·laborin amb la cercavila oferint beure i menjar als i les dansaires tal i com era tradició. Enguany tenim confirmada la col·laboració del bar del Mercat de la Plaça de la Vila, La Cova, Cals Parera-Oriola, La Santa, El Tastet, Cals Marcè-Mata, a Cal Pere Terrida i Cals Camós-González.

Ens veiem dissabte!

Els Balls de Bastons del Prat dels anys 30 per Festa Major d'enguany!

Macià Sans al fons amb bastoners

Fa més de dos anys membres de la colla Picacrestes vam saber que al Prat s'hi havien fet balls de bastons, i vam començar una aventura de recerca que no sabiem si reeixiria. I després de buscar antics balladors, músics, familiars i expertes, tenim el goig d'anunciar que a la ballada de Festa Major de Picacrestes que es farà el dissabte 28 de setembre a la Plaça de la Vila a les 17 hores hi presentarem quatre dels balls que s'havien ballat a partir dels anys trenta a la nostra població. Són la Somosara, la Marxa, els Nanos i la Llarga.

Durant la recerca hem sabut que Macià Sans Joanpera era fill de Maspujols on hi havia una colla bastonera. Es traslladà al Prat l'any 1931 i ensenyà els balls de bastons als joves que anaven a fer activitats d'esbarjo a la Parròquia, creant-se una colla que va ser força activa i feia sortides a d'altres poblacions.

En Macià Sans apareix també en aquesta foto

El fill d'en Macià Sans, Adrià, conserva unes partitures escrites pel reconegut mestre Estalella, amb les músiques dels quatre balls de bastons recuperats. Diferents músics ens han ajudat a interpretar i tocar la música, com l'expert en música de ball de bastons Àngel Vallverdú, l'organista Montserrat Miracle, i els músics que toquen per la nostra colla Pau Rumbo, Oriol Aguayo i Jordi Ribas.

Pel que fa a les coreografies, el repte més difícil donada la quantitat d'anys que fa que no es ballaven aquests balls i la manca de documentació, hem pogut conèixer-les gràcies als antics dansaires Jordi Marcè, Aureli Pugès i Màrius Vilà.

També és d'agraïr la col·laboració de Glòria Casas a l'hora de trobar persones que poguéssin tenir informació per a entrevistar-les.

A la ballada de Festa Major d'enguany, a més de presentar els quatre balls de bastons del Prat, també ballarem danses d'altres poblacions i acabarem amb el ball del Tortell reconstruït fa dos anys per la colla.

Sortejarem un gran tortell per a recaptar fons per a poder seguir amb les activitats de la colla i convidarem a tothom a ballar el Patatuf del Baix Llobregat.

Aquí podeu veure el díptic de la ballada.

Presentació de Picacrestes i estrena del reconstruït Ball del Tortell

Finalment, dissabte 24 de setembre, en plena Festa Major, els Picacrestes vam poder ser a la Plaça de la Vila per mostrar les danses que hem fet fins al moment i estrenar el reconstruït Ball del Tortell.

Ha sigut diversa la gent que ens ha ajudat, però ens agradaria remarcar la feina d'un dels nostres músics, en Pau Rumbo, que ha fet la tasca d'adaptar les músiques de les diferents danses per a ser tocades amb gralla, i sobretot ha pogut interpretar la tonada del Ball del Tortell a partir de la documentació trobada, pas essencial per a poder reconstruïr aquesta dansa.

Recuperem el ball de bastons del Prat!

Des del grup de dansa tradicional, després de recuperar la Dansa de Carnestoltes, ens agradaria poder recuperar el ball de bastons que es ballava al Prat de Llobregat dels anys 30 als 50. És per això que demanem la col·laboració de tothom qui en pugui tenir informació, com ara fotografies, noms d'antics dansaires, vestuari, partitures, etc.

Si en tens informació, necessitem el teu ajut!

Ens podeu enviar informació al correu dansadecarnestoltesdelprat@gmail.com

Vestuari de la Dansa de Carnestoltes del Prat

A la documentació que vam trobar sobre la dansa, hi deia que els dansaires vestien espardenyes amb betes de diferents colors, pantalons negres, camals de cuir amb cascavells, camisa blanca, faixa vermella i un mocador gran virolat espatllat (per sobre una espatlla i nuat al pit) i un altre mocador al cap del mateix color. També duien castanyoles amb betes de colors per acompanyar el ball.

Pel que fa a les espardenyes, hi deia que eren "de papallona", i ens vam posar en contacte amb "La bona espardenya" d'Igualada que ens van explicar que també eren anomenades "de tres pics" i feia molt de temps que no passaven vetes d'aquest tipus, pero que en tenien una mostra i ens en podien fer. Vam triar els colors blau i vermell ja que són dels que habitualment tenen a les espardenyeries i ens les podien fer més ràpid i econòmiques.

La Dansa de Carnestoltes del Prat

Reproduïm el text de l'octaveta repartida els dies 5 i 6 durant la cercavila de la dansa pels carrers de la Vila.

Fins a mitjans del segle XIX al Prat s’hi ballava la dansa del Carnestoltes. El recull folklòric de Joan Comas i Vicens ens explica que una collada d’homes sols, formada per 18 o 20 ballaires, recorrien a l’estil d’una cercavila totes les masies de les rodalies del Prat el diumenge de Carnaval al so d’un flabiol i un tamborí, tot ballant i fent recapta. El dilluns, les ballades i recaptes les feien pels carrers i places, davant les cases de les famílies importants, i el dimarts feien una dinada amb el recaptat i seguidament organitzaven un sarau.

Enguany un grup de pratenques i pratencs hem decidit recuperar aquesta dansa i portar-la als nostres carrers durant la celebració de Carnestoltes.

Ens podreu veure els següents dies:

• Dissabte 5 de març a les 11,30h, sortint de la Plaça de la Vila
• Diumenge 6 de març a les 11,30h, sortint de la Plaça Pau Casals

Podeu contactar amb nosaltres al correu electrònic dansadecarnestoltesdelprat@gmail.com

Un grup pratenc recupera una dansa tradicional autòctona de carnestoltes

Extret de La Riuada (www.lariuada.cat) Un grup pratenc recupera una dansa tradicional autòctona de carnestolte

La celebració del Carnestoltes, el proper 5 de març, tindrà enguany un interés especial. I és que un grup de pratencs ha recuperat la dansa tradicional que es ballava al poble per aquesta data i la portaran als carrers per a compartir-la amb tothom. Al Prat s’hi ballava la dansa del Carnestoltes fins a mitjans del segle XIX. Entre el 1900 i el 1902, la colla Els Bajarts la va recuperar i, posteriorment, l’any 1952, se n’efectuà la restauració. Es va encarregar la instrumentació per a cobla de la dansa al reconegut Mestre Manuel Oltra, i van interpretar el ball l’Esbart Montserrat i l’Esbart Colla Petits Pratencs, durant els actes de Festa Major de 1952. Posteriorment, l’Esbart Català de Dansaires, en la seva feina de recuperació de danses tradicionals catalanes, dedicà una sessió a aquesta dansa ajudant així a que fos incorporada per diferents esbarts al seu repertori habitual. El recull folklòric de Joan Comas i Vicens explica que una collada d’homes sols, formada per 18 o 20 ballaires, recorrien a l’estil d’una cercavila totes les masies de les rodalies del Prat el diumenge de Carnaval, al so d’un flabiol i un tamborí, tot ballant i fent recapta. El dilluns, les ballades i recaptes les feien pels carrers i places, davant les cases de les famílies importants, i el dimarts feien una dinada amb el recaptat i seguidament organitzaven un sarau. Pel que fa a la indumentària, vestien espardenyes amb betes de diferents colors, pantalons negres, camals de cuir amb cascavells, camisa blanca, faixa vermella i un mocador gran virolat espatllat (per sobre una espatlla i nuat al pit) i un altre mocador al cap del mateix color. També duien castanyoles amb betes de colors per acompanyar el ball. Altres tradicions A l’arxiu de Joan Vial i Serra es parla també del Ball de la Creu, que ballaven les colles del Prat de forma alegre i esbojarrada de retorn de la capta per Carnestoltes, voltant entorn d’una creu que hi havia als afores de la població. Aquest mateix arxiu i el Costumari Català de Joan Amades parlen de La Mascarada, interpretada diumenge de Carnaval a la tarda abans de començar la gran gresca. El públic feia rodona al voltant de la plaça tot cantant la cançó, que tres subjectes disfressats anaven representant: el protagonista, la somera i el capellà. El protagonista triava una noia del públic perquè el capellà els casés, i en acabat s’entaulava una mena de lluita entre els nuvis i la gent, que els tirava blat de moro, ordi i confits de guix; la somera els defensava tirant cendra i el capellà remullava tothom amb aigua. La companya escollida pel protagonista havia de ballar amb ell durant tot el Carnestoltes i venia a ser una declaració amorosa, que la fadrina podia rebutjar.