divendres, 17 de juny de 2016

La Bolangera de Roses



La bolangera, és un dels balls més populars, es troba profusament per tots els dominis de la llengua i presenta un gran nombre de variants; melòdicament totes recorden un mateix motiu original, i coreogràficament totes es divideixen en dues parts: una d’elles, inamovible, que consisteix en una rodona o ball rodó, i l’altra, de moviments molt diferents, en els quals radiquen les variants.

Aquesta dansa la podem també classificar, a l’igual que el Contrapàs, el Ballet i el Ball Pla, de les més esteses pel territori i de les quals se’n troben mostres al Pallars, el Penedès, Mallorca, el Solsonès, el Barcelonès, i aquesta que és de l’Alt Empordà i més concretament del poble de Roses.

El seu origen genèric el podem situar cap a l’Edat Mitjana essent les seves precursores la Carola i la Branda, o sigui el Ball Rodó que tant de crèdit i extensió assolí en les darreries del Segle XV.

Es tracta doncs d’un ball molt antic al qual s’ha aplicat un nom modern. El nom és francès de quan la dominació napoleònica que li canviaren el nom i des de llavors que se l’anomena Bolangera. El nom és francès, però la dansa és ben catalana.

Aquesta bolangera és la que feien els mariners o pescadors del poble de Roses, essent una de les variants més boniques que es coneixen degut a les diverses figures de què consta, i que en total són 10 de diferents.

La bolangera acostumava a ésser el primer ball que es ballava en les ballades de plaça, no pas aquesta de Roses que es ballava darrera del Ball de Nyacres, d’aquesta mateixa població, i no hi ha data assenyalada per ballar-la; es feia quan es creia convenient, per la festa major, el carnaval, etc., però sempre com hem dit després del Ball de Nyacres, mai abans.  

La Colla Dansaire Picacrestes incorporà aquesta dansa al seu repertori a la Festa de la Dansa d'abril de 2016. La descripció és de Carles d'Abàsolo i Hernández i la informació ens l'ha facilitada l'Esbart Català de Dansaires.




dilluns, 13 de juny de 2016

La Sardana Curta




Durant la primera meitat del segle XIX el contrapàs sofreix una davallada, i es redueix el nombre de les seves representacions. Al mateix temps, l'última figura del contrapàs agafa personalitat pròpia i substitueix el contrapàs mateix. Aquesta primera versió independent s'anomena sardana curta, té una forma musical de vint-i-quatre compassos amb una extensió melòdica definida i fixa que no representava cap dificultat pels balladors, que repartien de forma igual els passos a totes les sardanes.
La sardana, amb les seves peculiars característiques coreogràfiques i de comptabilitat i distribució dels passos, venia ballant-se des de temps immemorials a l'Empordà i comarques gironines veïnes, diferenciant-se tan sols de la forma actual en què, mentre en aquesta les dues parts fonamentals, «curts» i «llargs», consten d'un nombre variable de compassos -dins d'uns límits prudencials- en la seva forma coreogràfica primitiva els «curts» constaven sempre de vuit compassos i els «llargs» de setze. En el seu aspecte musical aquestes sardanes estaven constituïdes per dues fases de vuit compassos, en compàs binari compost, que es repetien, donant així lloc coreogràficament a dos tandes de «curts» i una de «llargs». En total, sumades totes les repeticions -l'ordre i nombre era idèntic a l'actual- aquestes sardanes constaven de noranta-sis compassos i la seva durada no arribava per tant als dos minuts.

La Colla Dansaire Picacrestes vam incorporar la Sardana Curta al nostre repertori, utilitzant la música de la Sardana Curta dels Cavallets de Sant Feliu de Pallerols.


dimecres, 8 de juny de 2016

Les Creus de Ribes (Ball de Bastons)

Els balls de bastons de Ribes estan documentats des del 1876, però ja s'esmenten aleshores com un ball molt antic. Se sap que acabada la Guerra Civil, les músiques dels balls van canviar per les del ball de bastons de Sitges i Vilanova i la Geltrú, però la coregrafia dels balls es va mantenir.

Al ball de Les Creus el ballador pica posant els bastons en forma de X al bastoners del costat i després amb el del davant (la parella). La música és "la Boja" del ball de bastons del Garraf. El Patró és el següent: creus amb el costat, creus amb el davant, passar, creus amb el costat, creus amb el davant, rematar...

Aquesta dansa ens la van ensenyar els Bastoners del Montserratí.


dimecres, 1 de juny de 2016

Assaig obert dilluns 6

Aprofitant que aquesta setmana se celebra el Dia de l'Associacionisme Cultural des de Picacrestes us convidem a petits i grans a venir a l'assaig obert que farem el proper dilluns 6 de juny a les 18h a l'Escola Prat I, al carrer Tibidabo del Prat.

Així ens podreu conèixer i els qui vulgueu us podreu afegir als assajos per a preparar la ballada de festa major del setembre!

Animeu-vos que ho passarem molt bé ballant danses tradicionals!

Si us agrada la idea i no podeu venir aquest dilluns, no dubteu a escriure'ns a picacrestes@gmail.com.