dijous, 25 de juny de 2020

Ballem a casa 100: Balls de Bastons del Prat






Després d’una recerca que durà més de dos anys es va descobrir que Macià Sans Joanpera, fill de Maspujols (vora Reus), arribà al Prat el 1931 i hi introduí els balls de bastons ensenyant-los als joves que anaven a la Parròquia a fer diferents activitats d’esbarjo. Aquesta colla de bastoners va ser força activa, realitzant ballades i sortides a d’altres poblacions.

El fill d’en Macià, Adrià, aportà unes partitures manuscrites pel mestre Josep Estalella amb les quatre melodies dels primers balls recuperats. Pel que fa a les coreografies, es pogué parlar amb tres antics dansaires: Aureli Pugès, Màrius Vilà i Jordi Marcè. Aquest darrer recordava totes quatre coreografies, que éren la Somosara, La Marxa, Els Nanos i La Llarga.
Sabíem de l'existència de més balls, però no fou fins finals de l'any 2017 que l'antic bastoner Joan Ribes ens va ensenyar Els Cabals, La Pandilla i una Marxa nova.
La Somosara del Prat a Perpinyà:
Els Cabals del Prat a Sarrià:
Somosara - Marxa - Nanos - Somosara del Prat:

Cabals del Prat a Perpinyà:

La Llarga a Gavà:


Recuperació de les músiques dels balls pratencs:



Les músiques dels balls tradicionals pratencs:

dimecres, 24 de juny de 2020

Ballem a casa 99: Ball de Garlandes de Sant Esteve Sesrovires




Ball de Garlandes de Sant Esteve Sesrovires
Es desconeix l’origen d’aquest ball que apareix documentat al Costumari Català de Joan Amades. La melodia es recollí el 1954 i és diferent de la que consta al Costumari, i la trobem present a d’altres danses de la geografia catalana. Agustí Cohí i Grau l’adaptà per a cobla.
L’any 1979 a iniciativa d’en Josep Rodríguez es creà un esbart dansaire que va recuperar, entre molts d’altres balls, el Ball de Garlandes, que inicialment es ballava per la Festa Major, i que més tard passà a ballar-se cada 26 de desembre, diada de Sant Esteve. Tot i que l’esbart ha desaparegut fa anys se segueix ballant aquesta dansa al so de la cobla; primer, balla la colla de nois i noies més vinculats a l’antic esbart juntament amb les noves generacions de balladors, i després, es fa participar els veïns que s’han aplegat a veure l’acte.
Actualment les garlandes per ballar són fetes de pa, tot i que en altre temps eren de massapà, i les noies en duen una penjada de cada braç. Les parelles llueixen vestuari típic català, i en els darrers anys han participat també del ball els gegants de Sant Esteve, en Siset i l’Angeleta. Les diferents evolucions del ball són característiques del ball pla, amb una corranda final a pas de galop.


Reportatge del ball:
 

Vídeo al DansaBaix 2015:
 

Música per a piano:

dimarts, 23 de juny de 2020

Ballem a casa 98: La Dansa de Castellterçol






Dansa i Ball del Ciri de Castellterçol
Estan documentades des del segle XVII i sempre es ballen conjuntament. Són el Ball del Ciri i la Dansa de Castellterçol i es poden veure a la plaça Vella durant la Festa Major de Castellterçol, la quarta setmana d’agost. 
Són dues danses solemnes i cerimonials on els balladors llueixen un vestuari que recrea la indumentària tradicional de les classes benestants de la pagesia catalana del segle XVII. És el plat fort de la Festa Major de Castellterçol. Diumenge es balla la Dansa de Castellterçol i un tros del ball del Ciri. Pels castellterçolencs, però, el veritable moment arriba dilluns, quan es fa el Ball del Ciri al complet, que finalitza amb el llançament d'ampolles i simbolitza el final de festa.


Dansa de Castellterçol 2009:

Ball del Ciri de Castellterçol 2017:


Música de cobla de la Dansa de Castellterçol: 


Lletra de la Dansa de Castellterçol. 

La Dansa de Castellterçol cantada:







dilluns, 22 de juny de 2020

Ballem a casa 97: Ball de la Creu del Prat de Llobregat




Ball de la Creu del Prat de Llobregat
 
El Costumari Català de Joan Amades explica que les colles del Prat, de retorn de la capta de Carnaval, feien el ball de la Creu al voltant d’una creu de terme de pedra avui desapareguda. Era un ball alegre i esbojarrat fet en rodona.
Seguint la música anotada pel mestre J. Tomàs, pel Carnaval de 2015 la Colla Dansaire del Prat Picacrestes vam reconstruir el ball i incorporar-lo a la cercavila de la Dansa de Carnestoltes que fem el dissabte de Carnaval al matí.
Es balla en rotllana i una de les persones del ball gira en direcció contrària dins del cercle portant un porró, i marcant el pas que ha de seguir tothom. En acabar la melodia se situa al centre del cercle i beu del porró tot girant sobre sí mateix, per donar el porró a algú altre i tornar a començar el ball.
 L'any 2019 es va incorporar a la cercavila de dissabte de Carnaval al matí el Gegant Pere dels Gegants Delta del Prat, que amb el seu porró s'afegeix al Ball de la Creu.
 
 
Ball de la Creu a la cercavila dels balls de Carnestoltes del 2017.
 
Ball de la Creu al Mercat Municipal del Prat durant la cercavila dels balls de Carnestoltes:
 

diumenge, 21 de juny de 2020

Ballem a casa 96: Ball de Valencians de Tarragona





Ball de Valencians de Tarragona

La primera referència és de 1633. Apareix documentat durant els segles XVIII i XIX. Se sap que el 1827 es va assolir la torre de set pisos. Recuperat l'any 1997 per l'Esbart Santa Tecla.


Formen el ball 8 homes. És una dansa saltada on les mans, les voltes i els mocadors tenen un paper destacat, i té com a part primordial del ball una construcció humana anomenada torre. Les figures i quadres que componen el Ball de Valencians son les següents: les passades i creuades, contradanses de mans, els molinets, la torre, els mocadors, ponts, estrella gran, la cadena i la creu caminant.  

Acompanyament musical: sac de gemecs, flabiol, tamborí, tarota i violí.


(Extret de dansesvives.cat)



dissabte, 20 de juny de 2020

Ballem a casa 95: Dansa Alpensina d'Alpens







Dansa Alpensina

La primera referència que s'ha trobat és de 1907. L'any 1921 es deixa de ballar i es recupera el 1935. Novament, es deixa de ballar durant la guerra civil, per a recuperar-la, ara ja definitivament, per la festa major de 1941.

Explica Pep Miquel Casademunt  —ex-ballador i actual col·laborador i impulsor de la Dansa— en una entrevista a La Rella: 

"Què se'n sap dels orígens de la Dansa?
La Dansa Alpensina és una dansa cerimonial. Els seus orígens semblen més aviat pagans i es remunten a l'època dels gremis de teixidors, filadors, paraires... que després de la Desfeta del 1714, varen ser abolits i varen passar a mans de Confraries dependents de l'església, passant a ballar la Dansa els pabordes de la Confraria. Del significat concret de la dansa no en sabem res perquè no trobem informació enlloc.


Com s'estructura la Dansa?
La Dansa està formada per una primera part amb els pabordes ballant sols, i una segona part amb la formació de les parelles i que en diem el "treure parelles". Seguidament es fa el Ball Cerdà que va ser introduït passada la Guerra Civil pel Miquel Casals.
Un cop acabat, es torna a tocar la Dansa i els pabordes conviden a ballar al públic, omplint-se la plaça de balladors. Es tanca la festa amb un vals jota que amb poc més d'una desena d'anys de tocar-se, el poble ja l'ha fet seu." Pots llegir l'entrevista sencera aquí.
 
 
 
Un vídeo de TV3 el 1995:
 
Un vídeo del 2002:
 

divendres, 19 de juny de 2020

Ballem a casa 94: Ball de Marcos Vicente de Reus










BALL DE MARCOS VICENTE

El Ball de Marcos Vicente el podem catalogar com a Ball parlat.
El Ball de Marcos Vicente és un ball popular que era interpretat només per homes, d'argument senzill i planer, dins de la categoria de balls de bandolers, i amb l'argument d’una història de pirates que ens parla de l’eterna lluita entre el bé i el mal.
El Ball de Marcos Vicente explicava història d’aquest personatge valencià, que renega dels seus i fa mil malifetes, fins que per casualitat es retroba amb les seves filles que havia abandonat, recapacita i abandona la seva vida delictiva. Aquest ball es basa en una història de tipus llegendari entre uns pirates turcs i les seves incursions a les terres valencianes al segle XVI.
El Ball de Marcos Vicente, va ser un dels més populars  i havia estat estès per bona part del Camp i el Penedès.Tenim documentat que es ballava a Reus (1878), Tarragona (1900), Sant Pere de Ribes (1903), el Vendrell (1897), Maspujols, Arbolí, les Peces,[1] Albinyana, la Bisbal...
A Reus va ser un ball popularíssim, ho demostra el fet que va ser el darrer ball a desaparèixer, es guarden fotografies de les seves darreres sortides el 1916 i el 1928, fins i tot el seu text va ser editat per la llibreria reusenca La Fleca el 1904. Joan Amades en recull la música i un gravat al Costumari Català.
El 21 de juny de 2017 va ser recuperat a Reus de la mà de les escoles La Vitxeta i Pi del Burgar, amb text en català i es va incorporar al Seguici petit de la festa Major de Reus.



Vídeo explicant la recuperació del Ball de Marcos Vicente:


Fragment del ball:


Un altre fragment on es veuen bé els i les músics:

https://twitter.com/i/status/1044141491264860160

dijous, 18 de juny de 2020

Ballem a casa 93: Ball de l'Almorratxa de Gironella



Ball de l'Almorratxa de Gironella
 
El Ball de l'Almorratxa és una tradició arrelada a la vila de Gironella que es balla a la Festa Major, cada any se celebra després de Sant Roc (16 d'agost). Aquest ball data dels segles XV-XVI. Aquest acte rep com a espectadors els vilatans i els veïns dels pobles de les ciutats del voltant, des del més petit al més gran.
El Ball de l'Almorratxa de Gironella simbolitza un casament. El senyor feudal era l'amo del poble i de les terres del voltant, el poble estava sotmès a la seva voluntat, la qual sempre era dura i injusta. Tenia el dret de cuixa, que consistia a passar la primera nit amb la núvia. En aquest ball, el feudal utilitza una almorratxa, amb la qual en un punt determinat de la dansa perfuma a les noies. El fet de ruixar-les ve a representar la possessió que té sobre elles i la capacitat que té a fer complir els seus desitjos. La dansa comença amb el feudal acompanyat de la mà de la núvia tot fent un passeig, seguits del nuvi i també del convit, que són les altres parelles que formen la dansa.
El vestuari que s'utilitza és el típic de gala català del segle XIX. La partitura de la dansa de Gironella comença amb compàs ternari simple i continua amb binari compost. Està composta per corxeres i negres. 

L'origen de la dansa de l'Almorratxa de Gironella s'ha de cercar a l'edat mitjana. Des de principis del s.XX el Ball de l'Almorratxa de Gironella s'ha mantingut igual, pel que fa a la coreografia i la música. En canvi el vestuari s'ha anat canviant al llarg dels anys.  


Vídeo de 2019:

Vídeo de 1973, a partir del minut 22:



dimecres, 17 de juny de 2020

Ballem a casa 92: Ball de Gitanes de Sant Celoni









Ball de Gitanes de Sant Celoni

El Dijous Gras marca l’inici del cicle de Carnaval i l’arribada del Carnestoltes a Sant Celoni, començant els balls de mascares, les inversions i la disbauxa sota el seu regnat. En aquest context, el Diumenge de Carnaval assistirem al Ball de Gitanes, element cabdal i que dóna un tarannà especial a la festa d’aquesta localitat. Més de 300 balladors i balladores -adults i infants- es concentren al Casal de l’Esplai de la Gent Gran per fer la cercavila pels carrers principals que els ha de dur al Carrer Major i d’aquest a la plaça de la Vila. Els més petits el dissabte i els grans el diumenge. La comitiva l’encapçala el capità de cavalls, un carruatge amb dos homes i el Vell i la Vella (dues persones disfressades d’avis); segueixen els balladors i balladores agrupats en dues colles: la del Ferro (adults) animada pels crits de Ferro!, i la del Filferro (la dels infants), amb el crit d’Ànsia! La colla de diablots, personatges grotescos, tanquen el seguici, els quals juguen amb la comitiva i el públic fent gresca i convidant a la xerinola i al desordre.

Arribats a la plaça, plena de gom a gom, assistirem a una representació carnavalesca i parateatral: el capità a cavall, demanarà permís a l’autoritat per iniciar la ballada, el qual li respondrà endavant les gitanes! Seguidament intervindran els diablots, el Vell i la Vella i a continuació es faran els balls. Des de l’any  2018, el Diumenge de Carnaval és de la Colla del Ferro; mentre que la Colla del Filferro es reserva el dia abans, des de 2017. Així, doncs, després del galop d’entrada, el qual marca l’entrada dels balladors a la plaça, lluïment i salutació al públic, tindrem: Entrada de Ball, Jota, Contradansa, Polca de Sant Celoni, Rumba, Farandola, Polca Nova i Vals; les quals poden ser substituïdes per coreografies o músiques noves; el galop de sortida clou la celebració amb el repicar dels picarols i els compassos, i acaba amb files de quatre parelles, llençada de barrets a l’aire i aplaudiments a músics i públic que ha seguit i acompanyat la ballada.

L’acompanyament musical va  a cura de la Cobla Principal del Ferro i Orquestrina del Filferro. A mitjan ballada té lloc la parida: la Vella surt a ballar amb el Vell i amb l’assistència dels diablots es posa de part, donant a llum un animal viu que cada any és diferent, i on si pot endevinar el simbolisme de la nova vegetació o cicle agrícola primaverenc per venir. El vestuari de balladors i balladores, inspirat en els vestits antics, incorpora sovint algun element relacionat amb el Carnaval. Els homes porten un barret de color granat amb ploma, pantalons i camisa blanca, un llacet al coll, americana negra i camalls amb picarols i cintes; les dones vestit de color blanc amb vions de color, mocador de Manila adornat amb motius florals, sabates negres i cintes o llaços al cabell. Ambdós toquen les castanyoles i cada any s’homenatja a balladors i balladores que fa 25 anys que ballen a plaça.

dimarts, 16 de juny de 2020

Ballem a casa 91: Ball de Cavallets de Tortosa



Ball de Cavallets de Tortosa

Trobem referències al Ball de Cavallets de Tortosa l’any 1549, on es diu que es tractava del “joch” de cavallets i que anava acompanyat del so dels cascavells, i l’any 1556, on es torna a fer referència als cascavells que es col·locaven a la part inferior dels faldons dels cavallets. 

Avui dia, els cavallets de Tortosa participen a la Festa del Renaixement (mitjan juliol), estan fets de fibra de vidre i pesen uns 25 quilos cadascun. 

El ball propi dels cavallets de Tortosa és el “Realenc”, obra de Vicente Muñoz Viñes, que guanyà el III Concurs de Composició Jaume Blanch organitzat expressament per dotar el ball de cavallets d’una música pròpia.




dilluns, 15 de juny de 2020

Ballem a casa 90: Ball del Roser de Vallfogona de Ripollès



Ball del Roser de Vallfogona de Ripollès

Vallfogona del Ripollès conserva la tradició del “Roser” des de temps immemorials, i celebra la festa tal com es feia sempre, el primer diumenge de maig i és per mitjà de la dansa que es realitzava el traspàs i la renovació dels nous càrrecs de Pabordes i Pabordesses. Aquests tenien cura de l’organització de la diada del Roser i dels actes que es feien al llarg de l’any. Les Pabordesses són, a més, les que tenen cura de l’altar del Roser a l’església de Sant Julià. És curiós advertir, que eren elles qui portaven tot el pes de les obligacions i d’organització de les festes, sempre amb el suport dels Pabordes. Per sufragar les despeses de la festa, feien rifes, i subhastaven rams de flors, cintes, ventalls, etc.

El ritual començava uns quants dies abans o bé el dia abans del Roser anant a enramar l’altar. Després, era costum que a la vigília de la festa fessin un dinar o berenar tots els Pabordes i Pabordesses junts. Els de pagès duien ous, llonganisses, botifarres i d’altres aliments. L’elecció dels nous representants era una sorpresa per tothom. Els elegits miraven d’estrenar vestits i sabates per lluir-les a la festa.

El ballador vestia de cerimònia segons l’estil pagès, amb gambeto i barret de copa alta. Ella anava coberta amb la típica caputxa blanca, i portava a la mà un ram de flors boscanes o de roses. Es tractava d’anar ben mudats si era possible, tot nou. Antigament el Ball del Roser era interpretat en sortir d’Ofici. Els balladors duien un ciri que feien cremar un cop finida la dansa, davant de la imatge de la Mare de Déu, i eren acompanyats pels mateixos músics que acompanyaven la missa. A la tarda es tornava a fer el ball, primer els “Pabordes i Pabordesses” i a continuació es feia la repetició, en què participava tot el poble.

Per dansar el Ball del Roser es formaven quatre parelles, una parella de casats i una de solters del poble, i una de casats i una de solters de pagès. Aquests eren els que ocupaven els càrrecs de Pabordes i Pabordesses de l’any següent, i que juntament amb les quatre parelles sortints executaven la dansa, que era el moment en què es feia el traspàs dels càrrecs.
(Extret de l'Inventari de Danses Vives)


 Vídeo amb el ball:

Vídeo amb explicacions de la festa i el ball:

diumenge, 14 de juny de 2020

Ballem a casa 89: Cotonines de Vilafranca del Penedès

  Cotonines de Vilafranca del Penedès

Les primeres notícies del ball de cotonines de Vilafranca es remunten al segle XVII, però la presència d’aquestes a Vilafranca no és fins al 1868, tot i que es va interrompre a meitats del segle passat. A l’any 1942 es recupera el ball i el 1959 s’estrenà el banderí que encara es porta actualment on es llegeix: “Cor net fa brau genet “. El 1980 es renoven tots els cavallets i el 1991 es crea un vestuari on s’incorporen unes llances amb un banderí per a cada genet. Els genets actualment són tot noies, entre les quals destaca una capitana que porta una cotonina blanca i el banderí del ball, les altres cotonines són quatre de color negre i quatre de marrons.


dissabte, 13 de juny de 2020

Ballem a casa 88: Ball de Gitanes de Moià









Ball de Gitanes de Moià:

La primera referència és de 1789. Al llarg dels segles les seves referències són continuades així com també ho són les seves abscències. L'any 1976 es recuperen però amb modificacions: passa de 3 a 6 parelles i s'hi afegeixen uns recitatius abans de començar a ballar.

En els seus inicis seguien a la processó i més tard varen prendre posició davant de la mateixa. També acompanyaven als administradors en el “llevant de taula”, quan a la tarda, després de dinar, ballaven per les cases dels adinerats mentre els administradors de la Confraria de Sant Sebastià demanaven almoina. En aquells temps, com que era mal vist que les dones ballessin en públic, tots els dansaires eren homes, alguns d’ells disfressats de dona amb un vel que els hi cobria la cara. Ara les dones prenen part al ball.

 (Extret de l'Inventari de Danses Vives)

Vídeo:

divendres, 12 de juny de 2020

Ballem a casa 87: La Disfressada de Sant Vicenç dels Horts



La Disfressada de Sant Vicenç dels Horts té els seus orígens al segle XVI. 
Com el seu nom indica, la Disfressada està relacionada amb els costums del Carnaval. En un principi aquesta dansa només es ballava durant aquesta festa, però amb el temps transcendí en altres dates del calendari.

El ball el constitueixen deu tipus d passos diferents: l’espolsada, el carrenxec, la passatgera voltada, el llancer, el Contrapàs, la cadena, el molinet, la  contradansa, la sardana i el galop.

Prèviament a la dansa, el Capdanser, anomenat també “volant”, saludava a les autoritats i els dirigia un discurs que acostumava a ser sempre el mateix. Tot seguit s’iniciava el ball. Aquest personatge portava un ample barret de copa que sostenia amb la mà enlaire durant les seves evolucions. Sempre que la resta de dansaires feien rotllana, el capdanser se situava al mig voltant en sentit invers als altres, amb el barret novament alçat. 

En l’actualitat, aquesta dansa es balla  després de la rua de Carnaval, i els balladors són els participants de les diferents comparses. L’Esbart Vicentí és l’encarregat d’organitzar el ball de La Disfressada.





dijous, 11 de juny de 2020

Ballem a casa 86: Ball de Turcs i Cavallets de Berga


Tot i que poden derivar d’antigues representacions paganes de caràcter ramader, actualment representen la lluita secular entre la Creu i la Mitja Lluna.

Aquest ball forma part de la Patum de Berga que es celebra per Corpus.
Quatre cavallers cristians i quatre turcs a peu simulen una batalla de la qual els primers resulten sempre vencedors.
La primera referència que en coneixem data del 1621, tot i que les figures actuals van ser construïdes el 1890.



Vídeo:


dimecres, 10 de juny de 2020

Ballem a casa 85: Ball de Bastons de Moià

Ball de Bastons de Moià. 16 d'agost de 1906.
 
 
Ball de Bastons de Moià

El Ball de Bastons de Moià anava obrint pas a la processó. Solia ballar-se el 15 de maig per Sant Isidre (hi ha testimonis de l'any 1808). Més modernament també s'ha ballat per la festa major d'agost el dia 15.

El Ball de Bastons a Moià el ballaven homes sols.

La melodia del ball és de 16 compassos repetits vàries vegades per cadascuna de les figures que es fan.

Els bastons copegen durant tot el ball (dalt -cop tancat-, mig, baix).

El pas únic és punt de contrapàs saltat. Saltant alternativament amb el peu dret i l'esquerra. Començant amb el peu dret.

El ball va ser restaurat pel mestre Artur Castany als anys 70 del s. XX a Moià, i era l'únic que es ballava aleshores com a ball típic de la vila.

Una vegada acabat el ball es feien dues "figueretes" amb una música diferent.

En l'actualitat els bastoners de Moià ballen diversos balls de nova creació a més del ball antic.
(Extret d'animadedansa.com)


El ball de bastons que ballaven a Moià els anys 70 del sXX era un de sol i el podeu veure amb algunes modificacions en el següent vídeo des de el minut 2:45:





dimarts, 9 de juny de 2020

Apunta't a Picacrestes! Viu les nostres tradicions



Viu les nostres tradicions formant part de Picacrestes, la Colla Dansaire del Prat. Així que sigui aconsellable, tornarem als assajos setmanals del grup de canalla i el grup d'adults, per a aprendre els balls i danses tradicionals pratencs i catalans i portar-los a les nostres festes, carrers i places, escenaris, i també en trobades i intercanvis arreu.

Podeu inscriure-us o demanar informació mitjançant el nostre correu electrònic picacrestes@gmail.com o el formulari https://picacrestes.blogspot.com/p/contacte.html


Comença un nou curs a Picacrestes:


Fes colla, fes Prat!

 Mucha Masia ens visita a un assaig:


Recuperació de les músiques dels balls pratencs:



Resum 1r DansaBaix 2015:



Ballem a casa 84: Contrapàs de Sant Genís de Palafolls



El Contrapàs de Sant Genís de Palafolls

Sant Genís de Palafolls pertany al municipi de Palafolls, a la comarca del Maresme. A principis del segle XX s’hi conservava ja en decadència una variant del contrapàs que s’ha perpetuat amb el seu nom: el contrapàs de Sant Genís de Palafolls. Cal tenir en compte, però, que aquesta variant no es ballava exclusivament allà, sinó que es ballava a tota l’anomenada Selva Marítima, que comprèn llocs com Lloret, Blanes, Tordera, Pineda, Calella i Santa Susanna.

Als anys 40, alguns folkloristes com en Josep Maria Castells anaren a Sant Genís per recollir la melodia i el ball d’aquest contrapàs. De la bona feina que feren aquests folkloristes begué el moviment dels esbarts nascut als anys 50, àmbit en el qual es començà a ballar el contrapàs de Sant Genís

Els esbarts, balladors professionals que ballen per un públic, lògicament modifiquen els passos dels balls per fer les coreografies més vistoses i pulcres. Per tant, canvien l’esperit d’aquest ball, un ball que es ballava a plaça i on tota la gent s'hi unia per participar-hi activament, no s’entén amb la finalitat que el miri un públic, sinó que és pel mateix plaer dels balladors.

Amb les ganes de recuperar aquest esperit originari, Carles Mas, flabiolaire i dansaire molt reconegut per la seva tasca en la recuperació i difusió de balls de tradició oral, anà als anys 80 a Sant Genís de Palafolls amb l’objectiu de beure de la font primera: els avis que encara havien ballat de ben petits el contrapàs a les primeres dècades del segle XX.

Seguint els seus passos, l’Associació de cultura i entorn Vivelles, de Sant Genís, inicià uns cursos per ensenyar a ballar el contrapàs, amb la finalitat que hi hagués un nucli de la població que el conegués pogués unir-se a ballar-lo espontàniament en un àmbit de festa del poble. Aquests cursos anaven lligats a una Festa del Contrapàs que se celebrava cada any. Venia a tocar i a ensenyar a ballar en Carles Mas, tant als cursos com a la festa.

(Extret de És Mediterrani)


Un vídeo:



La música:


Partitura:



Vídeo: Ballada popular a Palafolls dins els actes de la Festa Petita del Contrapàs de Sant Genís. Sonat per Carles Mas.

Vídeo: Ballada popular a Palafolls dins els actes Festa Petita 8-4-12. Sonat per Carles Mas.

dilluns, 8 de juny de 2020

Ballem a casa 83: Ball de Cavallets d'Artà

Documentat a la primera meitat del segle XIX, formen el ball cinc nens, de 6 i 7 anys, que duen dos cavallets de color vermell, dos cavallets de color negre i un cavallet de color blanc, conegut com a Dama.

Ballen per Sant Antoni de Pàdua, dia 13 de Juny.

Els balls són: de sa Canova, dels Indis, dels Nans, etc.