divendres, 18 de març de 2011

La Dansa de Carnestoltes al Prat el 19 i el 20 de març

El cap de setmana del 19 i 20 de març, ens han convidat a portar la dansa a dos espais.

D'una banda, la Cooperativa Cals Carxofa celebra el seu tercer aniversari i ens han convidat a anar-hi després de dinar, a ensenyar la dansa de carnestoltes a qui la vulgui aprendre i a ballar-la. Serà al Fondo d'En Peixo.

I diumenge 20 de març, els Amics de la Sardana ens han convidat a ballar la dansa a la mitja part de la ballada de sardanes que faran a la Plaça de la Vila. Això serà cap a la una del migdia.

Agraïm a les dues entitats que ens donin l'oportunitat de mostrar la dansa.

Si encara no heu tingut oportunitat de veure la dansa en directe, aquí en teniu dues oportunitats!

dilluns, 7 de març de 2011

La Dansa de Carnestoltes als carrers de la Vila els dies 5 i 6 de març!

Enguany per Carnaval hem tret la tradicional Dansa de Carnestoltes del Prat de Llobregat altra cop als carrers de la Vila.


El dissabte 5 hem sortit cap a dos quarts de 12 de la Plaça de la Vila, on hem fet la primera ballada. Tot seguit hem dut la dansa al Mercat i després hem recorregut alguns carrers del centre, passant per Ferran Puig (dansant entre d'altres llocs a la Font del Gall),  Frederic Soler i la Plaça Pau Casals. Passant per la Bodega Tarrida del carrer Jaume Casanovas ens han obsequiat amb un porró de vi pels músics i dansaires.





Diumenge 6 hem sortit també cap a dos quarts de 12 de la Plaça Pau Casals, hem passat per l'Avinguda de Montserrat (on el forn de pa "El Tastet" ens ha obsequiat amb croisants per esmorzar), la "Zonilla", la Plaça Catalunya, el Cèntric i els Jardins de la Pau.



Ambdós dies hem anat repartint octavetes que expliquen l'origent de la dansa, i fent recapta amb un pot decorat per l'ocasió, tal i com es feia tradicionalment.

Des d'aquí preguem a qui tingui fotografies o videos de l'esdeveniment, que siusplau ens els faci arribar, i agraïm les mostres de suport rebudes per part dels vilatans i vilatanes que han presenciat la dansa.

diumenge, 6 de març de 2011

Entrada al Blog Obert de Pratencs.cat

Aquí hi podeu veure l'entrada al Blog Obert de Pratencs.cat:

http://pratencs.cat/blogobert/2011/03/04/la-dansa-de-carnestoltes-del-prat-de-llobregat/

La Dansa de Carnestoltes del Prat

Reproduïm el text de l'octaveta repartida els dies 5 i 6 durant la cercavila de la dansa pels carrers de la Vila.

Fins a mitjans del segle XIX al Prat s’hi ballava la dansa del Carnestoltes. El recull folklòric de Joan Comas i Vicens ens explica que una collada d’homes sols, formada per 18 o 20 ballaires, recorrien a l’estil d’una cercavila totes les masies de les rodalies del Prat el diumenge de Carnaval al so d’un flabiol i un tamborí, tot ballant i fent recapta. El dilluns, les ballades i recaptes les feien pels carrers i places, davant les cases de les famílies importants, i el dimarts feien una dinada amb el recaptat i seguidament organitzaven un sarau.
Enguany un grup de pratenques i pratencs hem decidit recuperar aquesta dansa i portar-la als nostres carrers durant la celebració de Carnestoltes.
Ens podreu veure els següents dies:
  • Dissabte 5 de març a les 11,30h, sortint de la Plaça de la Vila
  • Diumenge 6 de març a les 11,30h, sortint de la Plaça Pau Casals
Podeu contactar amb nosaltres al correu electrònic dansadecarnestoltesdelprat@gmail.com

Un grup pratenc recupera una dansa tradicional autòctona de carnestoltes

Extret de La Riuada (www.lariuada.cat)
Un grup pratenc recupera una dansa tradicional autòctona de carnestolte


La celebració del Carnestoltes, el proper 5 de març, tindrà enguany un interés especial. I és que un grup de pratencs ha recuperat la dansa tradicional que es ballava al poble per aquesta data i la portaran als carrers per a compartir-la amb tothom.

Al Prat s’hi ballava la dansa del Carnestoltes fins a mitjans del segle XIX. Entre el 1900 i el 1902, la colla Els Bajarts la va recuperar i, posteriorment, l’any 1952, se n’efectuà la restauració. Es va encarregar la instrumentació per a cobla de la dansa al reconegut Mestre Manuel Oltra, i van interpretar el ball l’Esbart Montserrat i l’Esbart Colla Petits Pratencs, durant els actes de Festa Major de 1952. Posteriorment, l’Esbart Català de Dansaires, en la seva feina de recuperació de danses tradicionals catalanes, dedicà una sessió a aquesta dansa ajudant així a que fos incorporada per diferents esbarts al seu repertori habitual.
El recull folklòric de Joan Comas i Vicens explica que una collada d’homes sols, formada per 18 o 20 ballaires, recorrien a l’estil d’una cercavila totes les masies de les rodalies del Prat el diumenge de Carnaval, al so d’un flabiol i un tamborí, tot ballant i fent recapta. El dilluns, les ballades i recaptes les feien pels carrers i places, davant les cases de les famílies importants, i el dimarts feien una dinada amb el recaptat i seguidament organitzaven un sarau.
Pel que fa a la indumentària, vestien espardenyes amb betes de diferents colors, pantalons negres, camals de cuir amb cascavells, camisa blanca, faixa vermella i un mocador gran virolat espatllat (per sobre una espatlla i nuat al pit) i un altre mocador al cap del mateix color. També duien castanyoles amb betes de colors per acompanyar el ball.

Altres tradicions
A l’arxiu de Joan Vial i Serra es parla també del Ball de la Creu, que ballaven les colles del Prat de forma alegre i esbojarrada de retorn de la capta per Carnestoltes, voltant entorn d’una creu que hi havia als afores de la població. Aquest mateix arxiu i el Costumari Català de Joan Amades parlen de La Mascarada, interpretada diumenge de Carnaval a la tarda abans de començar la gran gresca. El públic feia rodona al voltant de la plaça tot cantant la cançó, que tres subjectes disfressats anaven representant: el protagonista, la somera i el capellà. El protagonista triava una noia del públic perquè el capellà els casés, i en acabat s’entaulava una mena de lluita entre els nuvis i la gent, que els tirava blat de moro, ordi i confits de guix; la somera els defensava tirant cendra i el capellà remullava tothom amb aigua. La companya escollida pel protagonista havia de ballar amb ell durant tot el Carnestoltes i venia a ser una declaració amorosa, que la fadrina podia rebutjar.