La bolangera, és un dels balls més populars, es troba profusament per tots els dominis de la llengua i presenta un gran nombre de variants; melòdicament totes recorden un mateix motiu original, i coreogràficament totes es divideixen en dues parts: una d’elles, inamovible, que consisteix en una rodona o ball rodó, i l’altra, de moviments molt diferents, en els quals radiquen les variants.
Aquesta dansa la podem també classificar, a l’igual que el Contrapàs, el Ballet i el Ball Pla, de les més esteses pel territori i de les quals se’n troben mostres al Pallars, el Penedès, Mallorca, el Solsonès, el Barcelonès, i aquesta que és de l’Alt Empordà i més concretament del poble de Roses.
El seu origen genèric el podem situar cap a l’Edat Mitjana essent les seves precursores la Carola i la Branda, o sigui el Ball Rodó que tant de crèdit i extensió assolí en les darreries del Segle XV.
Es tracta doncs d’un ball molt antic al qual s’ha aplicat un nom modern. El nom és francès de quan la dominació napoleònica que li canviaren el nom i des de llavors que se l’anomena Bolangera. El nom és francès, però la dansa és ben catalana.
Aquesta bolangera és la que feien els mariners o pescadors del poble de Roses, essent una de les variants més boniques que es coneixen degut a les diverses figures de què consta, i que en total són 10 de diferents.
La bolangera acostumava a ésser el primer ball que es ballava en les ballades de plaça, no pas aquesta de Roses que es ballava darrera del Ball de Nyacres, d’aquesta mateixa població, i no hi ha data assenyalada per ballar-la; es feia quan es creia convenient, per la festa major, el carnaval, etc., però sempre com hem dit després del Ball de Nyacres, mai abans.
La Colla Dansaire Picacrestes incorporà aquesta dansa al seu repertori a la Festa de la Dansa d'abril de 2016. La descripció és de Carles d'Abàsolo i Hernández i la informació ens l'ha facilitada l'Esbart Català de Dansaires.
La Colla Dansaire Picacrestes incorporà aquesta dansa al seu repertori a la Festa de la Dansa d'abril de 2016. La descripció és de Carles d'Abàsolo i Hernández i la informació ens l'ha facilitada l'Esbart Català de Dansaires.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada