Als "Ordinaments de la Vila d'Ascó" de 1520 ja es fa esment a la dansa, obtenint la seva màxima esplendor en la primera meitat del segle XIX.
La primera jota de la festa és ballada amb la coca a la mà pel Clavari i els Majorals, les Pubilles i les Damisel·les, després d'encendre la foguera. Per aquest motiu, la Jota d'Ascó també és coneix com el Ball de Coques, la tradició mana al noi o a l’home que compri la coca que acabarà regalant a la noia amb qui ha ballat.
La jota és interpretada pels músics locals i ballada per parelles, una rere l’altre. Tradicionalment si el noi aconseguia trepitjar el peu o la beta de l’espardenya de la seva parella, tenia dret a fer-li un petó, per això encara avui es sent allò de "Xafa-la" mentre les parelles ballen.
La música de la Jota d'Ascó està composta per dues melodies: la primera, inamovible, que consta de 32 compassos; i la segona, de 28 compassos, que té nombroses variants o cobles. Per ballar-la, els homes porten en la primera melodia els braços al costat, fent-los anar amunt i avall, i en la segona melodia els porten aixecats i sempre fent esclafir els dits. Les dones dansen igual que els homes en la primera part, però en la segona no mantenen els braços tan enlaire, sinó més aviat molt oberts. En l’actualitat, la Jota es balla sense un vestuari específic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada