La dada documental més antiga sobre l’existència del ball de bastons a l’Arboç és del 22 de gener de 1770.
Coreogràficament, un dels trets més importants és el moviment de les
cames durant el ball, que propicia així que se sentin els cascavells
portant el ritme, un moviment similar al que es fa quan hom corre, però
de forma estàtica al mateix lloc. També són remarcables i freqüents els
cops anomenats sotacama, això és, picant amb el bastó per sota la cama
esquerra amb un altre company que fa el mateix moviment. Per finalitzar una sèrie de
compassos, s'utilitza un clos o rebatre, que és una successió de tres
cops que serveixen per rematar una frase de la música, a l'estil del que
s'utilitza a la Conca de Barberà però executat de diferent manera. Els
balls són vivaços però sense arribar a les velocitats de dansa que s'arriben a l'Alt Penedès o a Tarragona ni a la parsimònia de la majoria
de balls del Garraf.
Extret de "El ball de bastons a les comarques de Tarragona" d'Àngel Vallverdú
El ball de bastons de l’Arboç té un patrimoni de melodies que s'han
transmès per tradició oral i d'altres han estat composades per autors
actuals. Del domini popular hi ha els següents títols: El ram-ram, El
sota-cama, La creu, La corrida, La processó, La roda i El xotis de
l’Arboç. Composats per Jaume Vidal i Vidal "Carboner" hi ha: El rotllet,
La rossana, El Rossend i El súper Rossend (aplega dues coreografies
però amb la mateixa música), El rib-rob, La rotllana, La clota, La
petita Xènia i Glossa musical al 9 de juny de 1808. De Vicenç Lara i
Bujaldon hi ha el Vicentet, i del grup "Skatacrak" el ball amb el mateix
nom: l’Skatacrak.
Ball de bastons El Xotis de l'Arboç:
Podeu trobar molta informació al seu Facebook.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada